Món

Les autoritats saudites han informat que un nou projectil ha impactat el 11 d'octubre contra la terminal 4 de l'aeroport internacional Rei Khalid de Riad.

L'incident ha provocat un mort i onze ferits, a més d'un incendi en una zona de les instal·lacions aeroportuàries.

Corea del Nord ha llançat diversos míssils balístics cap al mar de l'Est, segons ha confirmat l'Estat Major Conjunt de Corea del Sud durant les primeres hores del 12 d'octubre.

Els llançaments s'han produït aproximadament a les 09:20 h de Corea, equivalents a les 02:20 h de Catalunya, des d'una zona pròxima a Pyongyang.

El president del Pakistan, Asif Ali Zardari, ha declarat l' 11 d'octubre l'estat d'emergència a la província de Khyber Pakhtunkhwa, situada al nord-oest del país i fronterera amb l'Afganistan.

La decisió comporta la suspensió de l'administració provincial controlada pel Pakistan Tehreek-e-Insaf (PTI), el partit de l'exprimer ministre empresonat Imran Khan.

El president del Banc Mundial, Ajay Banga, ha revelat en una entrevista publicada el 11 d'octubre que l'organisme manté converses amb entre 30 i 40 països sobre possibles mesures financeres per respondre als efectes econòmics de la guerra a l'Orient Mitjà.

L'organisme havia mobilitzat inicialment una capacitat de 25.000 milions de dòlars per fer front a la crisi energètica.

El 7 d’octubre, el Reserve Bank of India va incrementar el tipus de referència en 25 punts bàsics, fins al 5,50%, en la primera pujada de gairebé quatre anys. El banc central va modificar la seva orientació monetària cap a un enduriment calibrat, davant les pressions inflacionàries relacionades amb l’energia i les condicions climàtiques. Un dia abans, el Banc Mundial havia publicat una nova previsió que situa el creixement del sud d’Àsia en el 6,9% durant el 2026, amb una moderació fins al 6,7% el 2027. L’organisme destaca la resistència de la demanda interna, però alerta dels riscos derivats del petroli car, del fenomen d’El Niño i d’una possible correcció de les inversions mundials en IA.

El 8 d’octubre, l’Administració Trump va anunciar la suspensió de la participació de Microsoft, Adobe, Cognizant, Infosys, Tata Consultancy Services, Wipro, HCL i Capgemini en el programa nord-americà de certificació laboral permanent PERM. Aquest procediment constitueix una etapa habitual perquè empreses nord-americanes puguin patrocinar la residència permanent de treballadors estrangers qualificats. El Govern argumenta que existeixen possibles abusos i ha anunciat investigacions. Les empreses afectades poden veure interrompuda la tramitació de noves sol·licituds i de procediments pendents. La mesura no representa, per si mateixa, la cancel·lació dels visats temporals H-1B existents.

El 7 d’octubre, la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, va advertir que l’economia mundial afronta una combinació especialment complexa de preus energètics elevats, endeutament públic i inversions accelerades en intel·ligència artificial. En la seva intervenció prèvia a les reunions anuals del FMI i del Banc Mundial, programades a Bangkok del 12 al 18 d’octubre, Georgieva va identificar dos moviments simultanis: un xoc negatiu d’oferta per les disrupcions energètiques i un impuls positiu de demanda associat a la inversió tecnològica. Va advertir que tots dos poden generar pressions inflacionàries i beneficiar de manera desigual les diferents economies.

Després de dos dies de negociacions a Pequín, el 8 i el 9 d’octubre, el comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, va anunciar una entesa amb el Govern xinès per moderar les exportacions de vehicles híbrids i híbrids endollables cap a la UE. Segons la interpretació comunicada per Brussel·les, l’acord podria comportar una reducció superior al 50% d’aquests fluxos comercials. Les converses també van abordar un millor accés de productes europeus al mercat xinès i la simplificació dels procediments d’exportació de terres rares. El compromís encara necessita concreció tècnica i política; Pequín no ha confirmat públicament tots els objectius quantitatius presentats per la part europea.

La setmana ha estat marcada per una nova escalada de la guerra al Iemen. El 5 d’octubre, forces governamentals iemenites amb suport saudita van iniciar una ofensiva per recuperar posicions estratègiques pròximes a l’estret de Bab el-Mandeb. Els houthis van respondre intensificant els atacs contra instal·lacions saudites. Els dies 8 i 9 d’octubre es van registrar impactes a l’aeroport internacional Rei Khalid de Riad, amb víctimes i alteracions del trànsit aeri. El 10 d’octubre, un nou atac amb míssils va elevar el balanç comunicat per les autoritats saudites a almenys 12 morts i més de 300 ferits. Diverses companyies aèries han suspès o modificat operacions.

El 9 d’octubre, el president nord-americà Donald Trump va anunciar una entesa amb Vladímir Putin per facilitar el subministrament de dièsel rus als mercats nord-americà i internacional. La primera fase comunicada preveu aproximadament 300.000 tones, en el marc d'una relaxació temporal de les restriccions nord-americanes sobre aquest combustible. Washington pretén contenir l’encariment del dièsel provocat per la crisi energètica d’Orient Mitjà. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va criticar la decisió perquè considera que permetrà incrementar els ingressos russos mentre continua l’ofensiva militar. El 10 d’octubre, Alemanya va reafirmar que mantindria les sancions contra Moscou.

Els combats al nord d’Etiòpia s’han intensificat durant tota la setmana. El 5 d’octubre, fonts humanitàries van informar d’atacs aeris i intercanvis d’artilleria a diverses zones del Tigray, amb víctimes civils. El 8 d’octubre, l’organització especialitzada ACLED va comunicar atacs amb drons contra forces eritrees que, segons les seves informacions, operaven dins del territori etíop. El 10 d’octubre, Etiòpia va informar el Consell de Seguretat de l’ONU que actuava en legítima defensa davant una incursió eritrea. Eritrea va rebutjar les acusacions i va demanar la intervenció de les Nacions Unides, afirmant que Addis Abeba preparava una agressió. Les versions sobre moviments militars i responsabilitats continuen essent controvertides.

Les eleccions presidencials celebrades al Brasil el 4 d’octubre van acabar amb un resultat més favorable a la dreta del que anticipaven moltes enquestes. Segons el Tribunal Superior Electoral, amb pràcticament tot el recompte complet, el senador Flávio Bolsonaro va obtenir 56,1 milions de vots, el 47,03%, mentre el president Luiz Inácio Lula da Silva va aconseguir 53,9 milions, el 45,16%. Cap candidat va superar el llindar necessari per guanyar directament. La segona volta se celebrarà el 25 d’octubre. Lula va reconèixer que el resultat l’havia sorprès i va anunciar una nova fase de campanya.

Les protestes contra immigrants registrades el 8 d’octubre a Durban i Soweto, a l’àrea de Johannesburg, han derivat en episodis de violència, saquejos i incendis.

A Durban, la policia ha informat d’almenys 14 vehicles incendiats, mentre que a Soweto s’han registrat aproximadament 10 vehicles cremats, segons les dades comunicades per les autoritats.

Els atacs contra vaixells comercials al golf Pèrsic i a l'estret d’Ormuz han provocat una nova reducció significativa del trànsit marítim.

Segons dades de Kpler, dimarts només set vaixells de mercaderies van travessar l’estret, el registre més baix des del 23 de juliol. Dimecres la xifra es va recuperar lleugerament fins a deu vaixells, encara molt per sota dels més de vint registrats a començament de setmana.

La Reserva Federal dels Estats Units ha publicat el 7 d’octubre les actes de la reunió del Comitè Federal de Mercat Obert celebrada els dies 15 i 16 de setembre.

El document confirma que els responsables de política monetària van aprovar per unanimitat elevar el tipus de referència en 25 punts bàsics, fins a l’interval del 3,75%-4,00%.

La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, ha advertit el 7 d’octubre, en una intervenció a Singapur prèvia a les reunions anuals de l’FMI i el Banc Mundial a Bangkok, que l’economia mundial està sotmesa simultàniament a dues grans forces.

La primera és un xoc negatiu d’oferta energètica. La segona és un xoc positiu de demanda associat a la IA-

El primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, s’ha reunit el 8 d’octubre amb Min Aung Hlaing, dirigent de Myanmar que va encapçalar el cop militar del 2021 i que actualment ocupa la presidència del país.

Anwar ha manifestat la voluntat de treballar perquè Myanmar pugui recuperar progressivament la participació plena en la comunitat regional de l’ASEAN.

La reunió preparatòria de la COP31, celebrada a Fiji, ha conclòs el 8 d’octubre amb una demanda de major responsabilitat internacional en la reducció de les emissions i el finançament de l’adaptació climàtica.

El ministre turc de Medi Ambient i president designat de la COP31, Murat Kurum, ha advertit que limitar l’escalfament global constitueix una qüestió de supervivència per als petits estats insulars.

Els països del Sud-est Asiàtic han avançat el 8 d’octubre, durant les reunions energètiques celebrades a Manila, en els plans per reforçar les reserves estratègiques de petroli, ampliar les interconnexions elèctriques i augmentar el pes de les energies renovables.

Nou estats del Sud-est Asiàtic, juntament amb Japó i Austràlia, han emès una declaració sobre el desenvolupament de sistemes nacionals d’emmagatzematge i de reserves conjuntes de caràcter voluntari.

Un comandament de les Forces de Pau del Tigray, una força aliada del govern etíop, ha informat de l’entrada de soldats eritreus a Adigrat i Idaga Hamus, dues localitats del nord del Tigray.

Segons aquest comandament, els moviments s’haurien produït entre dimarts i dimecres. L’organització de seguiment de conflictes ACLED també ha comunicat que militars eritreus haurien travessat la frontera per Zelambesa i patit un atac amb drons mentre avançaven cap a Idaga Hamus. ACLED atribueix els atacs a les forces etíops.

La primera enquesta de Datafolha publicada després de la primera volta presidencial brasilera situa Flávio Bolsonaro amb el 52% dels vots vàlids previstos, davant del 48% de Luiz Inácio Lula da Silva.

Considerant el conjunt de persones entrevistades, inclosos els indecisos i els qui manifesten que votaran en blanc o nul, Bolsonaro obté un 49% i Lula un 45%. Els indecisos representen l’1%, mentre que els vots blancs i nuls previstos sumen el 5%.

L'Arctic Circle Assembly 2026 ha començat oficialment el 8 d'octubre al centre de congressos Harpa de Reykjavík, a Islàndia.

La trobada reuneix representants polítics, comunitats indígenes, científics, empreses i organitzacions de més de 70 països, amb més de 200 sessions i aproximadament 700 ponents previstos durant els tres dies de durada.

Els presidents de Kazakhstan, Kirguizstan, Tadjikistan, Turkmenistan, Uzbekistan i Azerbaidjan s'han reunit el 8 d'octubre a Awaza, Turkmenistan, en la vuitena reunió consultiva de caps d'estat de la regió.

La cimera s'ha centrat en integració econòmica, transport, energia, recursos hídrics i cooperació tecnològica.

Les noves dades del govern de la República Democràtica del Congo situen l’epidèmia d’Ebola causada pel virus Bundibugyo en 8.300 casos confirmats i 4.018 morts, amb més de 2.000 persones recuperades. El brot afecta ja set províncies i s’ha convertit en el més gran i mortífer de la història del país.