Món

Els houthis del Iemen, moviment armat alineat amb l’Iran, han atacat el 19 d’octubre un centre d’entrenament de les forces de seguretat del govern iemenita a la província de Shabwa, al sud del país.

Segons el governador provincial, Awad al-Wazir, l’atac ha causat 58 morts, més de 200 ferits i 14 persones desaparegudes.

Fonts de les autoritats locals han explicat que els houthis han llançat tres míssils balístics contra el campament d’Al-Alam, mentre els efectius de seguretat participaven en activitats d’entrenament.

El portaveu militar houthi, Yahya Saree, ha reivindicat l’operació i ha afirmat que el campament era utilitzat per forces saudites.

Aquesta última afirmació no ha estat confirmada per mitjans independents.

L’organització Human Rights Watch (HRW) ha publicat el 19 d’octubre una investigació sobre presumptes violacions greus del dret internacional humanitari comeses durant les operacions militars desenvolupades a Mali.

L’informe acusa forces governamentals malianes i efectius del Africa Corps, organització paramilitar controlada per Rússia, d’haver dut a terme atacs indiscriminats i altres abusos contra la població civil.

La investigació també documenta presumptes vulneracions comeses per grups insurgents islamistes i separatistes.

El Departament de Seguretat Interior dels Estats Units (DHS) ha fet pública el 19 d’octubre una ordre que estableix l’exclusió i retirada de les tecnologies desenvolupades per l’empresa xinesa d’intel·ligència artificial DeepSeek dels sistemes informàtics de les agències federals civils.

La prohibició afecta tant els productes desenvolupats directament per DeepSeek com determinats serveis de tercers basats en implementacions de la seva tecnologia.

També impedeix noves adquisicions d’aquests productes per part dels organismes federals afectats.

L’ordre havia estat emesa administrativament el 24 de juliol de 2026. La novetat informativa del període és que s’ha fet pública mitjançant el procediment del Registre Federal.

L'Oficina Nacional d'Estadística de la Xina ha publicat durant les primeres hores del 19 d'octubre les dades del producte interior brut corresponents al tercer trimestre del 2026.

L'economia xinesa ha crescut un 4,5% interanual entre juliol i setembre, per sobre del 4,4% previst pels economistes consultats per Reuters i del 4,3% registrat durant el segon trimestre.

En termes intertrimestrals, l'activitat ha augmentat un 1,2%, davant del 0,9% del trimestre anterior.

Durant els primers nou mesos de l'any, l'economia ha acumulat un creixement del 4,6%, dins de l'objectiu oficial del govern xinès, situat entre el 4,5% i el 5%.

El Consell Nacional de Defensa d'Egipte, presidit per Abdel-Fattah al-Sissi, ha acordat el 18 d'octubre oferir suport a l'Aràbia Saudita davant l'escalada dels atacs dels houthis del Iemen.

La presidència egípcia ha comunicat la disposició del país a proporcionar les formes d'ajuda necessàries per protegir la seguretat i l'estabilitat saudites.

Al-Sissi ha sol·licitat una sessió parlamentària urgent per estudiar l'autorització de possibles operacions militars a l'exterior.

Les discussions parlamentàries estaven programades que continuarien el 19 d'octubre, sense que s'hagi confirmat encara cap desplegament concret de tropes o equipament militar.

El president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i el senador Flávio Bolsonaro han participat durant la nit del 18 d'octubre en el primer debat televisiu de la segona volta de les eleccions presidencials.

L'enfrontament s'ha celebrat a São Paulo i ha estat organitzat per la cadena TV Bandeirantes.

La segona volta electoral està prevista per al 25 d'octubre, després que Bolsonaro obtingués aproximadament el 47% dels vots vàlids a la primera ronda, davant del 45% de Lula.

El debat ha estat marcat per una elevada confrontació personal i política.

Anthropic, l'empresa desenvolupadora dels models Claude, ha anunciat el 18 d'octubre la creació de l'Anthropic Public Benefit Fund, un instrument destinat a finançar iniciatives d'interès públic.

Segons el comunicat oficial, l'empresa preveu comprometre inicialment el 5% de les seves accions, subjecte a l'aprovació dels accionistes.

El fons podria rebre un 2% addicional del capital per cada augment del 50% del valor de l'empresa respecte d'un llindar inicial, sempre que el consell d'administració ho acordi.

Per tant, els increments futurs no són automàtics ni estan garantits.

El director executiu en funcions del Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides (PMA), Carl Skau, ha informat el 18 d'octubre que les dificultats de finançament han obligat l'organisme a reduir substancialment l'assistència alimentària a la Franja de Gaza.

Segons les dades comunicades durant una visita al territori, el nombre de persones que reben assistència ha passat aproximadament d'1,6 milions a 1,1 milions.

Això representa una reducció d'unes 500.000 persones.

L'organisme també ha hagut de disminuir les racions alimentàries i les prestacions econòmiques destinades a famílies vulnerables.

L'autoritat electoral de la província canadenca d'Alberta, Elections Alberta, ha publicat el 18 d'octubre les dades preliminars de participació anticipada del referèndum previst per al 19 d'octubre.

Segons el comunicat oficial, 1.356.873 electors han votat anticipadament o mitjançant les modalitats de vot especial.

La xifra representa aproximadament el 43,1% dels 3.148.343 electors habilitats.

El Comitè Monetari i Financer Internacional (IMFC), principal òrgan d'orientació política de l'FMI, ha conclòs el 17 d'octubre les reunions anuals celebrades a Bangkok amb una crida a reforçar el suport als països que pateixen dificultats financeres derivades de les guerres i de l'encariment de l'energia.

El ministre saudita de Finances i president del comitè, Mohammed Al-Jadaan, ha afirmat que l'economia mundial continua mostrant una resistència considerable, però que els riscos continuen orientats cap a un deteriorament de les perspectives.

El comunicat adverteix que l'escalada dels conflictes i les tensions comercials poden interrompre rutes estratègiques, augmentar els preus dels combustibles refinats i agreujar els problemes de seguretat energètica i alimentària.

També identifica vulnerabilitats associades a l'augment dels rendiments del deute sobirà i a l'expansió accelerada de les tecnologies d'intel·ligència artificial.

La decisió del president Donald Trump de suspendre l'aplicació de les noves sancions contra Rússia ha provocat el 17 d'octubre una reacció crítica de legisladors dels dos principals partits nord-americans.

Les mesures formen part de la legislació sancionadora impulsada pel difunt senador republicà Lindsey Graham, aprovada amb un ampli suport bipartidista.

El senador republicà Thom Tillis ha qüestionat públicament la decisió presidencial i ha recordat que la llei havia estat aprovada al Senat per 86 vots contra 11.

També han expressat desacord altres responsables republicans, com Rick Scott, i dirigents demòcrates, entre els quals Chuck Schumer i Elizabeth Warren.

La presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha anunciat el 17 d'octubre que el govern espera mobilitzar gairebé 76.000 milions de dòlars en inversions petrolieres durant els pròxims cinc anys.

La previsió està vinculada a nous acords empresarials i de cooperació energètica, inclòs un acord bilateral amb els Estats Units.

Segons Rodríguez, aquest acord contempla actuacions en 17 camps petrolífers i plans per perforar fins a 250 pous mitjançant equips de perforació.

El govern veneçolà afirma que els compromisos formen part d'un conjunt més ampli de 61 acords relacionats amb el desenvolupament del sector.

La intensificació dels atacs dels houthis contra l’Aràbia Saudita ha tingut conseqüències directes sobre l’aviació comercial i les relacions diplomàtiques internacionals.

Després de l’atac del 10 d’octubre contra l’aeroport internacional Rei Khalid de Riad, que va causar tretze morts i més de tres-cents ferits, les autoritats saudites van prolongar durant la setmana el tancament de les instal·lacions.

El 12 d’octubre, nombroses companyies aèries internacionals havien cancel·lat vols, mentre els avisos de seguretat obligaven a revisar les rutes aèries.

El 15 d’octubre, la Unió Europea i el Consell de Cooperació del Golf van anunciar l’ajornament de la cimera prevista per al 24 d’octubre a Riad. El Consell de Cooperació del Golf va citar explícitament els riscos de seguretat i la suspensió de les operacions aeroportuàries.

El 16 d’octubre, el Ministeri de Comerç i el Ministeri de Ciència i Tecnologia de la Xina van anunciar una proposta de revisió del catàleg de tecnologies subjectes a prohibicions o restriccions d’exportació.

La proposta afecta 40 tecnologies vinculades a intel·ligència artificial, biomedicina i energia solar.

D’aquestes, 23 corresponen a la IA, inclosos grans models, agents intel·ligents, infraestructura computacional i determinades tecnologies de tractament de la informació.

La iniciativa estableix, paral·lelament a la consulta pública, un sistema temporal de registre previ per a determinades exportacions tecnològiques.

El 17 d’octubre, colons israelians van atacar, segons les autoritats belgues i testimonis recollits per mitjans internacionals, civils palestins i una delegació de diplomàtics europeus que participaven en activitats relacionades amb la collita d’olives a Taybeh, a la Cisjordània ocupada.

Entre els afectats hi havia representants diplomàtics de Bèlgica, França i Polònia, així com representants religiosos.

Un alcalde francès va ser agredit i un vehicle diplomàtic belga va resultar danyat.

El 17 d’octubre, milers de persones es van manifestar a Tunis contra el president Kaïs Saïed, en una de les mobilitzacions opositores més importants dels darrers anys.

La protesta va ser impulsada per la central sindical UGTT i organitzacions de la societat civil, amb participació de diverses forces polítiques.

Els manifestants van denunciar el deteriorament de les condicions econòmiques, l’atur, les interrupcions de serveis essencials i les restriccions de llibertats públiques.

També van reclamar l’alliberament de presos polítics i reformes institucionals.

El 16 d’octubre, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va suspendre una reunió a Addis Abeba, Etiòpia, sense aconseguir un acord sobre el calendari de publicació del seu pròxim gran conjunt d’informes científics.

Les negociacions afecten el Setè Informe d’Avaluació (AR7).

Una coalició de països europeus, llatinoamericans i petits estats insulars defensa completar els informes amb prou antelació perquè serveixin de base a les negociacions climàtiques del 2028.

Altres governs, entre els quals la Xina, l’Índia, Rússia i l’Aràbia Saudita, reclamen més temps per facilitar la participació científica dels països amb menys recursos.

El 17 d’octubre, diversos bancs multilaterals de desenvolupament, entre els quals el Banc Europeu d’Inversions (BEI), van anunciar un nou marc de col·laboració per reforçar les cadenes de valor de les matèries primeres crítiques als països en desenvolupament.

La iniciativa concreta els compromisos establerts en una declaració conjunta de l’abril del 2026.

El nou marc preveu coordinar projectes de mineria, processament, fabricació i reciclatge, així com mobilitzar inversió privada i promoure estàndards ambientals i socials.

Un grup de treball conjunt coordinarà l’aplicació del mecanisme i presentarà informes anuals sobre els avenços.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat el 16 d'octubre una ordre executiva que suspèn l'aplicació de bona part de les sancions, restriccions comercials i nous aranzels previstos en la Lindsey O. Graham Sanctioning Russia and Iran Act of 2026.

Aquesta legislació, promulgada el 18 de setembre, pretenia incrementar la pressió econòmica sobre Rússia i sobre els països que continuen adquirint petroli i gas russos.

Trump argumenta que la suspensió respon als interessos nacionals dels Estats Units. El document estableix que les exempcions es mantindran fins que el president o els responsables governamentals competents decideixin modificar-les.

El petroli Brent ha tancat el 16 d'octubre a 109,86 dòlars per barril, després d'una pujada del 3,7% durant la sessió.

És el nivell de tancament més elevat des del 19 de maig.

El petroli nord-americà WTI ha finalitzat la jornada a 101,41 dòlars per barril, amb un increment del 3,5%.

Durant la setmana, els dos principals referents petrolífers han acumulat pujades importants, especialment el WTI.

Les noves tensions es relacionen amb la inseguretat a l'estret d'Ormuz, els atacs contra infraestructures saudites i els riscos sobre les rutes alternatives d'exportació.

Les borses nord-americanes han tancat el 16 d'octubre amb noves caigudes, en una jornada dominada per les vendes d'accions tecnològiques i les preocupacions sobre el cost del finançament.

El Nasdaq ha acumulat una pèrdua setmanal aproximada del 4,5%, la més important des del juny.

La correcció ha afectat especialment els fabricants de semiconductors i les empreses relacionades amb la infraestructura d'intel·ligència artificial.

Micron Technology ha perdut un 5,6%, AMD un 6%, Broadcom un 4,5% i Intel un 5,8%.

La borsa d'Indonèsia ha registrat el 16 d'octubre una caiguda aproximada de l'11,6%, la més intensa en una sola jornada des del gener del 1998, durant la crisi financera asiàtica.

El moviment s'ha produït després que MSCI, un dels principals proveïdors mundials d'índexs financers, anunciés una consulta per reclassificar Indonèsia.

L'organisme considera que el mercat indonesi presenta problemes persistents de transparència accionarial, concentració de propietat i possibles pràctiques de negociació coordinada.

El Fons Monetari Internacional ha publicat el 16 d'octubre una nova actualització de les perspectives econòmiques de l'Amèrica Llatina i el Carib.

L'organisme preveu un creixement regional del 2,3% el 2026 i del 2,5% el 2027, amb revisions a la baixa de 0,1 i 0,2 punts percentuals, respectivament, respecte de les previsions del juliol.

El resultat situa Llatinoamèrica per sota de les perspectives de creixement del conjunt de les economies emergents.

El primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, ha anunciat el 16 d'octubre l'establiment d'una nova administració provisional de sis mesos a la regió de Tigray.

La decisió arriba després de la represa dels combats entre les forces federals etíops i el Front Popular d'Alliberament de Tigray (TPLF), que havia iniciat una nova ofensiva contra el govern central.

Les forces governamentals han recuperat àmplies zones de Tigray, inclosa la capital regional, Mekelle.