Economia
Tota l'actualitat sobre Finances
Diversos analistes estimen que els sis principals bancs espanyols —Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja— hauran obtingut un benefici net conjunt de prop de 29.235 milions d’euros durant els nou primers mesos del 2026. Aquesta xifra representaria un increment interanual aproximat del 15% respecte del mateix període del 2025.
El Comitè Monetari i Financer Internacional (IMFC), principal òrgan d'orientació política de l'FMI, ha conclòs el 17 d'octubre les reunions anuals celebrades a Bangkok amb una crida a reforçar el suport als països que pateixen dificultats financeres derivades de les guerres i de l'encariment de l'energia.
El ministre saudita de Finances i president del comitè, Mohammed Al-Jadaan, ha afirmat que l'economia mundial continua mostrant una resistència considerable, però que els riscos continuen orientats cap a un deteriorament de les perspectives.
El comunicat adverteix que l'escalada dels conflictes i les tensions comercials poden interrompre rutes estratègiques, augmentar els preus dels combustibles refinats i agreujar els problemes de seguretat energètica i alimentària.
També identifica vulnerabilitats associades a l'augment dels rendiments del deute sobirà i a l'expansió accelerada de les tecnologies d'intel·ligència artificial.
La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha advertit el 17 d'octubre, durant les reunions de Bangkok, que l'augment dels rendiments dels bons sobirans i corporatius està endurint les condicions de finançament a la zona euro.
Segons Lagarde, l'encariment del crèdit pot reduir el creixement econòmic i limitar la transmissió dels increments dels costos energètics als preus finals.
El BCE reconeix que l'economia europea ha resistit millor del previst, però continua exposada als efectes de la guerra a l'Orient Mitjà i als problemes de subministrament energètic.
Els caps d’estat i de govern dels 27 països de la Unió Europea han iniciat el 15 d’octubre, a Brussel·les, una cimera de dos dies presidida per António Costa.
Els principals punts de l’agenda són els preus de l’energia, la competitivitat industrial, el pressupost europeu 2028-2034, les relacions comercials amb la Xina i el suport a Ucraïna.
Les primeres intervencions han evidenciat discrepàncies importants entre els governs.
La principal discussió pressupostària gira al voltant d’una proposta d’aproximadament 1,62 bilions d’euros per al període 2028-2034.
El Fons Monetari Internacional ha publicat el 15 d'octubre noves projeccions regionals per a les economies d'Àsia i el Pacífic.
L'organisme preveu que la regió creixi un 4,8% durant el 2026 i un 4,4% el 2027, després de l'expansió del 5,0% registrada el 2025.
Les noves estimacions representen una millora respecte de les previsions de l'abril, impulsada en bona part per la inversió en intel·ligència artificial i la demanda de components tecnològics.
La divergència entre economies és especialment significativa.
Les autoritats duaneres de la Xina han publicat durant les primeres hores del 14 d’octubre les dades de comerç exterior corresponents al setembre.
Les exportacions xineses han augmentat un 36,3% interanual en dòlars, molt per sobre del creixement del 25,5% que esperaven els economistes.
Les importacions han crescut un 31%, davant de la previsió del 24,5%.
El FMI ha actualitzat les seves previsions i ara estima un creixement mundial del 3,1% el 2026, una dècima més que al juliol, i del 3,4% el 2027. La millora prové sobretot de la inversió en infraestructura d’IA, que beneficia economies avançades i proveïdors de maquinari com Corea del Sud, Malàisia, Mèxic i Tailàndia. L’organisme manté, però, un diagnòstic de divergència: només 32 països concentren ara el 95% del creixement global, davant dels 54 identificats a l’abril.
La presidència irlandesa del Consell de la Unió Europea ha presentat dissabte una nova proposta negociadora per al Marc Financer Pluriennal 2028-2034.
El document proposa un pressupost d’aproximadament 1,6 bilions d’euros, equivalent a una reducció del 8% respecte de la proposta original de la Comissió Europea, calculada en preus comparables del 2025.
La proposta continua representant, malgrat la reducció, un augment aproximat del 30% respecte del pressupost europeu actual.
El Reserve Bank of India (RBI) ha anunciat el 10 d’octubre noves mesures per estabilitzar la rupia, que acumula una depreciació superior al 7% durant el 2026.
La mesura principal és l’obertura d’una finestreta especial de subministrament de dòlars destinada a tres grans empreses petrolieres públiques: Indian Oil, Hindustan Petroleum i Bharat Petroleum.
El president del Banc Mundial, Ajay Banga, ha revelat en una entrevista publicada el 11 d'octubre que l'organisme manté converses amb entre 30 i 40 països sobre possibles mesures financeres per respondre als efectes econòmics de la guerra a l'Orient Mitjà.
L'organisme havia mobilitzat inicialment una capacitat de 25.000 milions de dòlars per fer front a la crisi energètica.
El 7 d’octubre, el Reserve Bank of India va incrementar el tipus de referència en 25 punts bàsics, fins al 5,50%, en la primera pujada de gairebé quatre anys. El banc central va modificar la seva orientació monetària cap a un enduriment calibrat, davant les pressions inflacionàries relacionades amb l’energia i les condicions climàtiques. Un dia abans, el Banc Mundial havia publicat una nova previsió que situa el creixement del sud d’Àsia en el 6,9% durant el 2026, amb una moderació fins al 6,7% el 2027. L’organisme destaca la resistència de la demanda interna, però alerta dels riscos derivats del petroli car, del fenomen d’El Niño i d’una possible correcció de les inversions mundials en IA.
El 6 d’octubre, una mobilització nacional d’estudiants, docents i altres col·lectius va reunir, segons les xifres oficials publicades, aproximadament 266.000 manifestants a França. Les protestes reclamen millores en les condicions educatives, més personal docent i inversions en centres públics. En algunes ciutats es van produir enfrontaments amb les forces policials, amb ferits i detencions. El primer ministre, Sébastien Lecornu, va ordenar preparar respostes a les principals demandes. La mobilització coincideix amb una forta tensió als mercats de deute francesos: els rendiments dels bons a deu anys havien superat recentment el 5%, en un context de preocupació per l’endeutament públic i la viabilitat dels ajustaments pressupostaris.
El Govern portuguès va presentar el 8 d’octubre la proposta de pressupostos de l’Estat per al 2027. El quadre macroeconòmic preveu un creixement del 2,1% i una ràtio de deute públic del 84,5% del PIB. Entre les mesures anunciades figuren l’augment del salari mínim fins als 970 euros, ajustos de l’IRPF portuguès —l’IRS— i la continuïtat de la reducció de l’impost de societats, amb un tipus general previst del 18% el 2027.
Eslovènia
El Govern va aprovar el 4 d’octubre les propostes pressupostàries del 2027 i el 2028. Per al 2027 preveu 17.000 milions d’euros d’ingressos, 19.400 milions de despesa i un dèficit de 2.300 milions, equivalent al 2,9% del PIB. Per al 2028 calcula 17.700 milions d’ingressos, 19.400 milions de despesa i un dèficit de 1.700 milions, el 2% del PIB.
La Comissió Europea ha rebutjat el 8 d'octubre les peticions d'Itàlia i Grècia per introduir noves excepcions a les normes de disciplina pressupostària de la UE.
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, havia demanat que els increments d'inflació superiors als previstos fossin considerats en les avaluacions dels dèficits públics i de les desviacions de despesa. Roma també volia poder utilitzar els ingressos fiscals extraordinaris generats per la inflació per compensar l'encariment energètic.
El rendiment del Treasury nord-americà a deu anys ha arribat al 5,34%, el nivell més alt des del 2002, després d’haver registrat durant el tercer trimestre el seu major augment trimestral del segle. El bo britànic a trenta anys ha tocat el 6% per primera vegada des del 1998, mentre els rendiments francesos i japonesos han assolit també màxims de diverses dècades.
El Banco de Portugal ha publicat l’actualització d’agost del deute públic segons el criteri de Maastricht: baixa aproximadament 600 milions d’euros respecte del juliol, fins als 285.527 milions. La reducció s’explica principalment per una disminució d’1.800 milions en títols de deute, parcialment compensada per l’augment de dipòsits i préstecs. En comparació amb l’agost del 2025, el deute és gairebé 3.000 milions inferior.
El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que insta el Govern espanyol a aprovar «sense més dilacions» la reforma del sistema de finançament autonòmic i enviar-la a les Corts perquè pugui entrar en vigor l’1 de gener del 2027. La iniciativa, presentada pels Comuns, ha rebut el suport del PSC i ERC. En canvi, la cambra ha rebutjat novament la proposta de Junts d’adoptar un model en forma de concert econòmic fora del règim comú.
El Banc d’Espanya situa el deute de les administracions públiques en el 101,4% del PIB al segon trimestre del 2026, 1,8 punts menys que un any abans. En termes absoluts, però, el saldo arriba als 1,763 bilions d’euros, un 4,3% més interanual i un nou màxim nominal.
El Govern ha presentat a la Comissió Europea la setena i última sol·licitud de pagament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per 25.861 milions d’euros. És la petició de més import presentada per un estat membre i està vinculada al compliment de 148 fites i objectius.
El Consell d’Estat xinès, presidit pel primer ministre Li Qiang, ha ordenat intensificar el suport contracíclic, accelerar l’emissió i ús de bons públics i iniciar més ràpidament projectes d’infraestructura del pla quinquennal 2026-2030. Pequín manté un objectiu de creixement anual del 4,5%-5%.
El Fons Monetari Internacional ha anunciat dissabte que continuarà les converses tècniques amb el Gabon sobre finances públiques i deute amb l’objectiu de preparar eventualment un nou programa d’assistència. El país productor de petroli va demanar formalment un programa al març i ha iniciat una auditoria del deute acumulat durant els darrers anys.
El Govern andorrà va aprovar el 21 de setembre un projecte de llei que adapta el marc jurídic perquè l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) pugui accedir a mecanismes externs de liquiditat en euros, especialment la facilitat EUREP de l’Eurosistema.
La mediació d’assegurances privades supervisada per la Generalitat va generar més de 900 milions d’euros de volum de negoci durant el 2025, un 7,64% més que l’any anterior, segons les dades publicades el 13 d’agost pel Departament d’Economia i Finances.
No és de pagament, però requereix pertànyer al Patreon d’InfoPunt.