en Xifres

Les dades presentades aquest 19 d’octubre per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, indiquen que Catalunya compta amb 9.801 empreses estrangeres, una xifra rècord i un 2,1% superior a la de fa dos anys. En una dècada, el nombre de filials de capital estranger ha augmentat aproximadament un 40%. Els principals països d’origen són Estats Units, França i Alemanya, mentre que les empreses d’origen xinès han crescut un 32% en dos anys.

El Departament d’Economia i Finances de la Generalitat ha publicat aquest dilluns una actualització de les previsions macroeconòmiques. El Govern calcula que el PIB català creixerà un 2,6% el 2026, tres dècimes més que en l’estimació anterior. Per al 2027, la previsió passa de l’1,8% al 2,1%. L’informe atribueix bona part del dinamisme a la demanda interna, el consum privat i la solidesa del mercat laboral.

L'Oficina Nacional d'Estadística de la Xina ha publicat durant les primeres hores del 19 d'octubre les dades del producte interior brut corresponents al tercer trimestre del 2026.

L'economia xinesa ha crescut un 4,5% interanual entre juliol i setembre, per sobre del 4,4% previst pels economistes consultats per Reuters i del 4,3% registrat durant el segon trimestre.

En termes intertrimestrals, l'activitat ha augmentat un 1,2%, davant del 0,9% del trimestre anterior.

Durant els primers nou mesos de l'any, l'economia ha acumulat un creixement del 4,6%, dins de l'objectiu oficial del govern xinès, situat entre el 4,5% i el 5%.

Les dades del tercer trimestre publicades el 16 d’octubre per la Mancomunitat Penedès-Garraf situen l’Alt Penedès en 39.495 assalariats, un màxim històric, amb un augment del 7,47% interanual. Al Garraf, els assalariats són 28.790: un 2,11% menys trimestral, però un 4,37% més interanual. El Garraf també registra un nou màxim de 12.290 autònoms.

El Fons Monetari Internacional ha publicat el 16 d'octubre una nova actualització de les perspectives econòmiques de l'Amèrica Llatina i el Carib.

L'organisme preveu un creixement regional del 2,3% el 2026 i del 2,5% el 2027, amb revisions a la baixa de 0,1 i 0,2 punts percentuals, respectivament, respecte de les previsions del juliol.

El resultat situa Llatinoamèrica per sota de les perspectives de creixement del conjunt de les economies emergents.

El Bureau of Labor Statistics (BLS) dels Estats Units ha publicat el 15 d’octubre les dades de l’índex de preus de producció corresponents al setembre del 2026.

L’índex de preus de producció per a la demanda final (PPI) ha augmentat un 1,3% mensual, l’increment més elevat des del març del 2022.

En termes interanuals, l’augment ha arribat al 6,3%, davant del 5,6% registrat a l’agost.

Les dades han superat les expectatives dels economistes, que preveien una pujada mensual considerablement més moderada.

L’energia ha estat el principal factor explicatiu.

El Bureau of Labor Statistics (BLS) ha publicat el 14 d'octubre les dades de l'índex de preus de consum dels Estats Units corresponents al setembre del 2026.

La inflació interanual ha augmentat fins al 3,7%, davant del 3,4% de l'agost, superant lleugerament la previsió del 3,6% dels economistes.

En termes mensuals, els preus han crescut un 0,6%, després del 0,4% registrat a l'agost.

El Fons Monetari Internacional ha publicat el 15 d'octubre noves projeccions regionals per a les economies d'Àsia i el Pacífic.

L'organisme preveu que la regió creixi un 4,8% durant el 2026 i un 4,4% el 2027, després de l'expansió del 5,0% registrada el 2025.

Les noves estimacions representen una millora respecte de les previsions de l'abril, impulsada en bona part per la inversió en intel·ligència artificial i la demanda de components tecnològics.

La divergència entre economies és especialment significativa.

El Departament d’Estadística del Govern d’Andorra ha publicat aquest 12 d’octubre les dades definitives de l’Índex de Preus de Consum del setembre del 2026. La inflació interanual se situa en el 4,5%, tres dècimes menys que a l’agost, mentre la inflació subjacent baixa del 3,7% al 2,7%.

La presidència irlandesa del Consell de la Unió Europea ha presentat dissabte una nova proposta negociadora per al Marc Financer Pluriennal 2028-2034.

El document proposa un pressupost d’aproximadament 1,6 bilions d’euros, equivalent a una reducció del 8% respecte de la proposta original de la Comissió Europea, calculada en preus comparables del 2025.

La proposta continua representant, malgrat la reducció, un augment aproximat del 30% respecte del pressupost europeu actual.

El 7 d’octubre, la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, va advertir que l’economia mundial afronta una combinació especialment complexa de preus energètics elevats, endeutament públic i inversions accelerades en intel·ligència artificial. En la seva intervenció prèvia a les reunions anuals del FMI i del Banc Mundial, programades a Bangkok del 12 al 18 d’octubre, Georgieva va identificar dos moviments simultanis: un xoc negatiu d’oferta per les disrupcions energètiques i un impuls positiu de demanda associat a la inversió tecnològica. Va advertir que tots dos poden generar pressions inflacionàries i beneficiar de manera desigual les diferents economies.

L’INE va publicar el 6 d’octubre que l’Índex de Producció Industrial va registrar a l’agost un creixement interanual de l’1,6% en sèrie original i de l’1,5% corregit d’efectes estacionals i de calendari**. La taxa corregida va ser un punt inferior a la del juliol. En termes mensuals corregits, la producció va disminuir un 0,7%.

El 9 d’octubre, el Banc d’Espanya va publicar les noves projeccions macroeconòmiques. Preveu un creixement del PIB del 2,6% el 2026 i del 2,2% el 2027, respectivament tres i cinc dècimes per sobre de les estimacions del juny. Paral·lelament, anticipa una inflació harmonitzada del 3,9% el 2026 i del 3,7% el 2027, també revisada a l’alça.

Bèlgica

Les dades provisionals de Statbel, publicades el 8 d’octubre, indiquen que la superfície agrícola total es manté gairebé estable, però l’àrea dedicada a la patata disminueix un 17,4%, fins a 88.904 hectàrees, després de l’excés d’oferta i els baixos preus del 2025. La superfície de remolatxa sucrera cau un 17,6%. En canvi, creixen els cereals, el lli i la colza; el cens boví augmenta i el porcí baixa un 2,8%.

La inflació anual de la zona euro ha augmentat fins al 3,8% al setembre, davant del 3,2% de l’agost, segons l’estimació avançada d’Eurostat. L’energia és el principal motor de l’augment: els preus energètics creixen un 18,8% interanual, davant del 14,3% del mes anterior. La inflació subjacent, excloent energia, aliments, alcohol i tabac, ha avançat lleugerament fins al 2,5%.

L’economia dels Estats Units va crear 29.000 llocs de treball no agrícoles al setembre, molt per sota dels 90.000 que esperava el consens dels analistes. La taxa d’atur va augmentar lleugerament del 4,1% al 4,2% i els salaris per hora acumulen un increment interanual del 3,0%.

El Govern aragonès ha publicat el 2 d’octubre una afiliació de 651.476 persones, 23.260 més que un any abans, un 3,7%. L’atur registrat arriba a 50.344 persones, després d’un increment mensual de 170, equivalent al 0,34%. Puja a Osca i Terol i baixa a Saragossa.

Les dades difoses el 2 d’octubre situen l’atur registrat en 296.786 persones, 2.267 més que a l’agost, un 0,77%. L’augment es concentra a les províncies d’Alacant i Castelló, mentre baixa lleugerament a València. Alhora, l’afiliació mitjana creix en 8.833 persones respecte del mes anterior, fins a 2.304.716.

Les dades publicades el 2 d’octubre situen l’atur registrat en 26.547 persones, 841 més que a l’agost —un 3,27%— i 493 més que un any abans. L’afiliació a la Seguretat Social arriba a 682.486 persones: baixa respecte de l’agost, però supera en un 4,45% la del setembre de 2025.

Les exportacions de Corea del Sud van augmentar un 83,5% interanual al setembre, fins a un rècord mensual de 120.900 milions de dòlars, segons dades publicades aquesta matinada. Les vendes de semiconductors es van disparar un 262,8%, fins als 60.300 milions, gairebé la meitat de totes les exportacions del país.

L’índex de preus de la despesa en consum personal dels Estats Units —PCE— va augmentar un 0,3% mensual a l’agost i un 3,4% interanual, menys del previst pels economistes. La inflació subjacent PCE es va situar en el 3,0% interanual. La revisió anual de les dades ha reduït, a més, algunes estimacions prèvies d’inflació.

Les estimacions preliminars publicades el 30 de setembre mostren una acceleració significativa dels preus en diverses grans economies europees. A Alemanya, la inflació harmonitzada ha pujat al 3,3% interanual, amb l’energia un 14,9% més cara que un any abans; a França, la inflació harmonitzada ha avançat fins al 3,4%, i a Itàlia fins al 4,1%. Diverses fonts atribueixen bona part del repunt al xoc energètic derivat de la guerra amb l’Iran.

La Comptabilitat Regional d’Espanya publicada per l’INE situa el creixement real del PIB català del 2025 en el 2,5%, una dècima per sota del conjunt estatal. El PIB nominal arriba als 319.984 milions d’euros, equivalent al 18,9% de l’economia espanyola, i Catalunya es manté com la segona comunitat per volum total d’activitat.

L’índex oficial de gestors de compres manufacturer de la Xina ha pujat al setembre fins a 50'1 punts, des dels 49'8 de l’agost, i ha tornat així a zona d’expansió. La producció ha assolit 51'7 punts i les noves comandes 50'5. L’activitat no manufacturera —serveis i construcció— també ha retornat al creixement, amb un índex de 50'2, davant dels 49'0 de l’agost.