Energia

Els houthis del Iemen, moviment armat alineat amb l’Iran, han atacat el 19 d’octubre un centre d’entrenament de les forces de seguretat del govern iemenita a la província de Shabwa, al sud del país.

Segons el governador provincial, Awad al-Wazir, l’atac ha causat 58 morts, més de 200 ferits i 14 persones desaparegudes.

Fonts de les autoritats locals han explicat que els houthis han llançat tres míssils balístics contra el campament d’Al-Alam, mentre els efectius de seguretat participaven en activitats d’entrenament.

El portaveu militar houthi, Yahya Saree, ha reivindicat l’operació i ha afirmat que el campament era utilitzat per forces saudites.

Aquesta última afirmació no ha estat confirmada per mitjans independents.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat durant la nit del 19 d’octubre un programa extraordinari de 8.000 milions de dòlars destinat a compensar parcialment els increments dels costos de combustible que afronten els agricultors nord-americans.

L’anunci s’ha produït durant un acte electoral a Park City, Kansas, i ha estat confirmat posteriorment pel Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA).

El programa, denominat Harvest Fuel Relief (HFR), preveu efectuar pagaments únics als productors afectats durant la campanya agrícola del 2026.

El petroli Brent ha arribat durant la sessió del 19 d’octubre als 110,70 dòlars per barril, el nivell més elevat des del 20 de maig de 2026.

Durant les primeres hores del 20 d’octubre, la cotització s’ha moderat fins a aproximadament 109,06 dòlars, segons les dades recollides a les 00:10 UTC.

El contracte de novembre del petroli nord-americà WTI se situava al voltant dels 103,32 dòlars, mentre el contracte de desembre cotitzava aproximadament a 98,08 dòlars.

Aquesta diferència entre venciments reflecteix les condicions específiques dels contractes i les expectatives sobre l’oferta futura.

Ucraïna ha executat el 18 d'octubre una de les operacions més importants amb drons contra territori rus des de l'inici de la invasió a gran escala del 2022.

El Ministeri de Defensa rus ha afirmat que les seves forces han destruït 1.015 drons ucraïnesos sobre quinze regions russes, Crimea i el mar Negre.

La xifra procedeix de les autoritats militars russes i no disposa de verificació independent completa.

Els atacs han provocat incendis a la Terminal Petroliera de Sant Petersburg i al dipòsit petrolier de Ruchi, tots dos a l'àrea de Sant Petersburg.

El governador regional, Alexander Beglov, ha informat d'una persona morta i cinc ferides.

El Consell Nacional de Defensa d'Egipte, presidit per Abdel-Fattah al-Sissi, ha acordat el 18 d'octubre oferir suport a l'Aràbia Saudita davant l'escalada dels atacs dels houthis del Iemen.

La presidència egípcia ha comunicat la disposició del país a proporcionar les formes d'ajuda necessàries per protegir la seguretat i l'estabilitat saudites.

Al-Sissi ha sol·licitat una sessió parlamentària urgent per estudiar l'autorització de possibles operacions militars a l'exterior.

Les discussions parlamentàries estaven programades que continuarien el 19 d'octubre, sense que s'hagi confirmat encara cap desplegament concret de tropes o equipament militar.

L'autoritat electoral de la província canadenca d'Alberta, Elections Alberta, ha publicat el 18 d'octubre les dades preliminars de participació anticipada del referèndum previst per al 19 d'octubre.

Segons el comunicat oficial, 1.356.873 electors han votat anticipadament o mitjançant les modalitats de vot especial.

La xifra representa aproximadament el 43,1% dels 3.148.343 electors habilitats.

La decisió del president Donald Trump de suspendre l'aplicació de les noves sancions contra Rússia ha provocat el 17 d'octubre una reacció crítica de legisladors dels dos principals partits nord-americans.

Les mesures formen part de la legislació sancionadora impulsada pel difunt senador republicà Lindsey Graham, aprovada amb un ampli suport bipartidista.

El senador republicà Thom Tillis ha qüestionat públicament la decisió presidencial i ha recordat que la llei havia estat aprovada al Senat per 86 vots contra 11.

També han expressat desacord altres responsables republicans, com Rick Scott, i dirigents demòcrates, entre els quals Chuck Schumer i Elizabeth Warren.

La presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha anunciat el 17 d'octubre que el govern espera mobilitzar gairebé 76.000 milions de dòlars en inversions petrolieres durant els pròxims cinc anys.

La previsió està vinculada a nous acords empresarials i de cooperació energètica, inclòs un acord bilateral amb els Estats Units.

Segons Rodríguez, aquest acord contempla actuacions en 17 camps petrolífers i plans per perforar fins a 250 pous mitjançant equips de perforació.

El govern veneçolà afirma que els compromisos formen part d'un conjunt més ampli de 61 acords relacionats amb el desenvolupament del sector.

S'ha posat en funcionament el parc solar de la Llavinera, que ja aboca electricitat a la xarxa. Té uns 3,5 MW de potència pic, ocupa 4,8 hectàrees i una producció estimada de 5,5 GWh anuals. L’electricitat es destina a Ifercat mitjançant autoconsum remot; la inversió indicada és de 2,65 milions d’euros.

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han conclòs el 16 d'octubre la cimera de dos dies celebrada a Brussel·les, sota la presidència d'António Costa.

Les conclusions oficials, publicades a les 20:10 h, estableixen orientacions sobre competitivitat, energia, defensa, Ucraïna, pressupost europeu i relacions internacionals.

En energia, els líders europeus han demanat a la Comissió que examini mesures addicionals a curt termini per contenir l'encariment dels preus.

El Consell de Govern de l’Agència Internacional de l’Energia ha acordat el 15 d’octubre accelerar la distribució de les reserves petrolieres compromeses pels seus estats membres com a resposta a la crisi de subministrament derivada de la guerra a l’Orient Mitjà.

Segons el comunicat oficial, s’han alliberat aproximadament 330 milions de barrils dels volums compromesos durant el març del 2026.

L’organisme ha demanat completar amb rapidesa els aproximadament 100 milions de barrils pendents, dels quals més de 20 milions corresponen a dièsel i disposen de plans específics d’alliberament.

Alguns països han aportat volums superiors als inicialment compromesos, fet que permetria superar els 400 milions de barrils previstos en l’actuació col·lectiva original.

El Bureau of Labor Statistics (BLS) dels Estats Units ha publicat el 15 d’octubre les dades de l’índex de preus de producció corresponents al setembre del 2026.

L’índex de preus de producció per a la demanda final (PPI) ha augmentat un 1,3% mensual, l’increment més elevat des del març del 2022.

En termes interanuals, l’augment ha arribat al 6,3%, davant del 5,6% registrat a l’agost.

Les dades han superat les expectatives dels economistes, que preveien una pujada mensual considerablement més moderada.

L’energia ha estat el principal factor explicatiu.

Ucraïna ha reprès el 15 d’octubre els atacs contra instal·lacions petrolieres russes, després que el president Volodímir Zelenski declarés que Kíiv donava per acabada la suspensió temporal de les operacions contra objectius energètics.

La decisió arriba després de diversos dies d’atacs russos contra la infraestructura energètica ucraïnesa, malgrat l’anunci del president nord-americà Donald Trump sobre una suposada treva entre les dues parts.

L’objectiu principal de la nova operació ha estat una refineria de Rosneft situada a la regió russa de Riazan, al sud-est de Moscou.

Aquesta instal·lació representa aproximadament el 5% de la capacitat de refinació russa.

El governador regional, Pavel Malkov, ha confirmat que un atac important amb drons ha provocat un incendi a la refineria.

El Grup Banc Mundial ha anunciat el 15 d’octubre, durant les reunions anuals celebrades a Bangkok, el primer projecte del programa DRIVE, una iniciativa de cooperació amb el govern del Japó.

El programa busca reforçar la resiliència de les cadenes de subministrament i dels sistemes energètics d’Àsia, mobilitzant inversió privada i finançament institucional.

DRIVE forma part d’una cooperació més àmplia vinculada al programa japonès POWERR Asia, anunciat amb una dotació de referència de 10.000 milions de dòlars.

El primer projecte consisteix en una inversió en l’Emerging Asia Infrastructure Credit Fund, un fons promogut en el marc d’una iniciativa del govern de Singapur.

Els houthis del Iemen han atacat amb míssils la seu de la petroliera estatal Saudi Aramco, situada a Dhahran, a l'est de l'Aràbia Saudita.

L'atac s'ha produït durant la nit del 13 al 14 d'octubre i ha provocat danys a les plantes superiors de l'edifici administratiu, incloses zones ocupades habitualment pels principals directius de la companyia.

Diversos responsables regionals han confirmat els danys i han assenyalat que no s'han registrat víctimes en aquest incident.

El Ministeri d'Energia saudita ha informat d'un incendi limitat a l'edifici.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha declarat el 13 d’octubre que Ucraïna no va rebre advertiments previs dels seus socis sobre el llançament de cinc míssils balístics russos que van atacar infraestructures civils de Kíiv.

Zelenski no ha identificat públicament quins països haurien deixat de proporcionar aquestes alertes.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat dissabte que considera necessari que Ucraïna tingui un nou president i ha responsabilitzat Volodímir Zelenski de contribuir a les tensions del mercat mundial de dièsel mitjançant els atacs ucraïnesos contra refineries russes.

Les declaracions arriben l’endemà de l’anunci d’un acord entre Trump i Vladímir Putin per facilitar les exportacions russes de dièsel, acompanyat d’una flexibilització temporal de determinades sancions nord-americanes.

Zelenski ha criticat durament la decisió de Washington, argumentant que reduir la pressió econòmica sobre Moscou pot incentivar la continuïtat de la guerra.

El 7 d’octubre, la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, va advertir que l’economia mundial afronta una combinació especialment complexa de preus energètics elevats, endeutament públic i inversions accelerades en intel·ligència artificial. En la seva intervenció prèvia a les reunions anuals del FMI i del Banc Mundial, programades a Bangkok del 12 al 18 d’octubre, Georgieva va identificar dos moviments simultanis: un xoc negatiu d’oferta per les disrupcions energètiques i un impuls positiu de demanda associat a la inversió tecnològica. Va advertir que tots dos poden generar pressions inflacionàries i beneficiar de manera desigual les diferents economies.

XFuel ha presentat un projecte de 11,8 milions d’euros per construir al polígon de la Venta Nova una planta que transformaria olis residuals d’origen marítim en combustible dièsel de menor petjada de carboni. El projecte ha rebut 4,1 milions dels Fons de Transició Nuclear i preveu una capacitat aproximada de 16.000 tones anuals de matèria primera i 14.000 tones de producte. El calendari comunicat situa l’inici de les obres el gener de 2027 i la possible entrada en funcionament el juliol de 2028.

Enagás ha anunciat que ha completat el segellament permanent dels tretze pous de l’antic magatzem submarí Castor, amb tres taps per pou, el tall dels conductors a més de tres metres sota el fons marí i la retirada dels elements superficials. El cost estimat és de 241 milions d’euros, pendent de les certificacions finals. Encara resta la fase de desmantellament de la plataforma marina i de la planta terrestre de Vinaròs.

Els atacs contra vaixells comercials al golf Pèrsic i a l'estret d’Ormuz han provocat una nova reducció significativa del trànsit marítim.

Segons dades de Kpler, dimarts només set vaixells de mercaderies van travessar l’estret, el registre més baix des del 23 de juliol. Dimecres la xifra es va recuperar lleugerament fins a deu vaixells, encara molt per sota dels més de vint registrats a començament de setmana.

Els governs membres de l’Agència Internacional de l’Energia han acordat el 7 d’octubre accelerar la distribució de les reserves estratègiques compromeses en l’actuació col·lectiva del març del 2026. L’organisme ha demanat prioritzar, sempre que sigui possible, els inventaris de dièsel, un dels combustibles amb més tensions en el subministrament.

Segons les dades oficials, ja s’han alliberat aproximadament 325 milions de barrils, mentre que completar els compromisos encara pendents permetria posar al mercat uns 100 milions de barrils addicionals.

La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, ha advertit el 7 d’octubre, en una intervenció a Singapur prèvia a les reunions anuals de l’FMI i el Banc Mundial a Bangkok, que l’economia mundial està sotmesa simultàniament a dues grans forces.

La primera és un xoc negatiu d’oferta energètica. La segona és un xoc positiu de demanda associat a la IA-

Els països del Sud-est Asiàtic han avançat el 8 d’octubre, durant les reunions energètiques celebrades a Manila, en els plans per reforçar les reserves estratègiques de petroli, ampliar les interconnexions elèctriques i augmentar el pes de les energies renovables.

Nou estats del Sud-est Asiàtic, juntament amb Japó i Austràlia, han emès una declaració sobre el desenvolupament de sistemes nacionals d’emmagatzematge i de reserves conjuntes de caràcter voluntari.