Europa

Les autoritats franceses han establert el 19 d’octubre restriccions nocturnes de mobilitat en diverses ciutats després dels greus disturbis registrats durant el cap de setmana.

Les mesures afecten determinades zones de París, Lilla, Niça i altres municipis.

A París, la prefectura de policia ha prohibit manifestacions en àrees específiques a partir de les 20:00 h i ha establert un toc de queda a l’entorn de la plaça de la República i Les Halles a partir de les 23:00 h.

En diferents municipis del nord del país també s’han introduït restriccions nocturnes per a menors d’edat.

El primer ministre, Sébastien Lecornu, ha descartat un toc de queda general a París, però no ha exclòs altres mesures extraordinàries si la situació empitjora.

La Comissió Europea ha signat el 19 d’octubre, a Brussel·les, l’Acord d’Associació entre la Unió Europea, Andorra i San Marino.

La cerimònia ha comptat amb la participació del comissari europeu Maroš Šefčovič, el cap de Govern andorrà, Xavier Espot, i el ministre d’Afers Estrangers de San Marino, Luca Beccari.

L’acord constitueix un pas institucional important després d’un procés negociador desenvolupat durant més d’una dècada.

Ucraïna ha executat el 18 d'octubre una de les operacions més importants amb drons contra territori rus des de l'inici de la invasió a gran escala del 2022.

El Ministeri de Defensa rus ha afirmat que les seves forces han destruït 1.015 drons ucraïnesos sobre quinze regions russes, Crimea i el mar Negre.

La xifra procedeix de les autoritats militars russes i no disposa de verificació independent completa.

Els atacs han provocat incendis a la Terminal Petroliera de Sant Petersburg i al dipòsit petrolier de Ruchi, tots dos a l'àrea de Sant Petersburg.

El governador regional, Alexander Beglov, ha informat d'una persona morta i cinc ferides.

El president francès, Emmanuel Macron, ha comparegut en un discurs televisat el 18 d'octubre per condemnar els greus episodis de violència registrats durant les mobilitzacions contra l'encariment del cost de la vida.

Les protestes de dissabte havien derivat en saquejos, incendis i destrucció de béns públics i privats en diverses ciutats franceses.

Macron ha anunciat una revisió de la preparació dels serveis d'intel·ligència i de les forces policials per determinar si s'havien produït deficiències en la prevenció dels disturbis.

També ha defensat ampliar les facultats de prefectes i alcaldes per restringir determinades concentracions quan existeixin riscos de violència.

La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha advertit el 17 d'octubre, durant les reunions de Bangkok, que l'augment dels rendiments dels bons sobirans i corporatius està endurint les condicions de finançament a la zona euro.

Segons Lagarde, l'encariment del crèdit pot reduir el creixement econòmic i limitar la transmissió dels increments dels costos energètics als preus finals.

El BCE reconeix que l'economia europea ha resistit millor del previst, però continua exposada als efectes de la guerra a l'Orient Mitjà i als problemes de subministrament energètic.

França ha viscut el 17 d'octubre una de les jornades de mobilització social més importants dels darrers anys.

Les protestes, convocades per organitzacions estudiantils, sindicats i moviments socials, han reunit centenars de milers de persones per denunciar l'encariment de la vida, la situació dels serveis públics i les desigualtats econòmiques.

El Ministeri de l'Interior francès ha calculat una participació aproximada de 550.000 manifestants, mentre el sindicat CGT ha elevat l'estimació fins a 800.000.

La major part de les mobilitzacions han estat pacífiques, però diferents grups han protagonitzat greus episodis de violència.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat el 16 d'octubre una ordre executiva que suspèn l'aplicació de bona part de les sancions, restriccions comercials i nous aranzels previstos en la Lindsey O. Graham Sanctioning Russia and Iran Act of 2026.

Aquesta legislació, promulgada el 18 de setembre, pretenia incrementar la pressió econòmica sobre Rússia i sobre els països que continuen adquirint petroli i gas russos.

Trump argumenta que la suspensió respon als interessos nacionals dels Estats Units. El document estableix que les exempcions es mantindran fins que el president o els responsables governamentals competents decideixin modificar-les.

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han conclòs el 16 d'octubre la cimera de dos dies celebrada a Brussel·les, sota la presidència d'António Costa.

Les conclusions oficials, publicades a les 20:10 h, estableixen orientacions sobre competitivitat, energia, defensa, Ucraïna, pressupost europeu i relacions internacionals.

En energia, els líders europeus han demanat a la Comissió que examini mesures addicionals a curt termini per contenir l'encariment dels preus.

Una nova ofensiva russa ha causat el 16 d'octubre almenys vuit morts i una seixantena de ferits a Ucraïna, segons el balanç de les autoritats ucraïneses.

Els atacs han afectat Khàrkiv, Kramatorsk, Dnipropetrovsk, Volínia, Sumi i Rivne, entre altres territoris.

A Khàrkiv, els impactes sobre diversos districtes urbans han provocat víctimes civils. A Volínia, un dron ha atacat una instal·lació alimentària, mentre altres operacions han afectat un terminal duaner i vehicles de transport a Kovel, en una ruta important de comunicació amb Polònia.

Els caps d’estat i de govern dels 27 països de la Unió Europea han iniciat el 15 d’octubre, a Brussel·les, una cimera de dos dies presidida per António Costa.

Els principals punts de l’agenda són els preus de l’energia, la competitivitat industrial, el pressupost europeu 2028-2034, les relacions comercials amb la Xina i el suport a Ucraïna.

Les primeres intervencions han evidenciat discrepàncies importants entre els governs.

La principal discussió pressupostària gira al voltant d’una proposta d’aproximadament 1,62 bilions d’euros per al període 2028-2034.

Ucraïna ha reprès el 15 d’octubre els atacs contra instal·lacions petrolieres russes, després que el president Volodímir Zelenski declarés que Kíiv donava per acabada la suspensió temporal de les operacions contra objectius energètics.

La decisió arriba després de diversos dies d’atacs russos contra la infraestructura energètica ucraïnesa, malgrat l’anunci del president nord-americà Donald Trump sobre una suposada treva entre les dues parts.

L’objectiu principal de la nova operació ha estat una refineria de Rosneft situada a la regió russa de Riazan, al sud-est de Moscou.

Aquesta instal·lació representa aproximadament el 5% de la capacitat de refinació russa.

El governador regional, Pavel Malkov, ha confirmat que un atac important amb drons ha provocat un incendi a la refineria.

El CERN i l’empresa francesa d’intel·ligència artificial Mistral han anunciat el 15 d’octubre la signatura d’una declaració d’intencions per establir una aliança estratègica de llarg termini.

L’objectiu és desenvolupar models fundacionals d’IA orientats a la recerca científica, amb una primera aplicació a la física de partícules.

El projecte central és un model denominat Flare, concebut com un gran model de física entrenat amb milers de milions de simulacions de col·lisions de protons del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC).

A diferència dels models de llenguatge habituals, entrenats principalment amb informació textual i altres continguts digitals, el nou sistema es desenvoluparà utilitzant dades relacionades amb fenòmens físics.

La seva finalitat és contribuir a tasques com la reconstrucció de col·lisions, la identificació de partícules, la detecció de senyals inesperats i l’avaluació de nous dissenys de detectors.

La Fiscalia Federal belga ha confirmat públicament una investigació per presumptes operacions de blanqueig de capitals relacionades amb els recursos miners de la República Democràtica del Congo.

Els escorcolls es van efectuar el 14 d’octubre en diversos domicilis de Brussel·les i municipis pròxims, mentre la informació substantiva sobre la investigació s’ha fet pública el 15 d’octubre.

Segons dos advocats que representen les organitzacions denunciants, Bernard Maingain i Hervé Diakese, les diligències afecten persones de l’entorn familiar i empresarial del president congolès Félix Tshisekedi.

La investigació es va iniciar després d’una denúncia presentada el 2025 per organitzacions de la societat civil de la regió minera de Katanga.

L’empresa francesa de serveis en el núvol Scaleway ha anunciat el 13 d’octubre, durant la conferència ai-PULSE 2026 celebrada a París, la construcció d’un nou superordinador d’intel·ligència artificial a Suècia.

El sistema utilitzarà acceleradors AMD Instinct MI355X i serà el primer gran desplegament de supercomputació de Scaleway fora de França.

Segons l’empresa, serà el primer superordinador comercial europeu d’IA basat en aquesta família de processadors d’AMD.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha declarat el 13 d’octubre que Ucraïna no va rebre advertiments previs dels seus socis sobre el llançament de cinc míssils balístics russos que van atacar infraestructures civils de Kíiv.

Zelenski no ha identificat públicament quins països haurien deixat de proporcionar aquestes alertes.

Volodímir Zelenski ha acusat Rússia d’haver atacat almenys sis objectius energètics malgrat l’anunci de Trump sobre una suposada treva energètica. Entre els objectius citats hi ha una instal·lació de gas i una benzinera. El Kremlin afirma que les converses continuen, però ha rebutjat una treva curta i defensa un acord de pau de llarg termini.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat dissabte que considera necessari que Ucraïna tingui un nou president i ha responsabilitzat Volodímir Zelenski de contribuir a les tensions del mercat mundial de dièsel mitjançant els atacs ucraïnesos contra refineries russes.

Les declaracions arriben l’endemà de l’anunci d’un acord entre Trump i Vladímir Putin per facilitar les exportacions russes de dièsel, acompanyat d’una flexibilització temporal de determinades sancions nord-americanes.

Zelenski ha criticat durament la decisió de Washington, argumentant que reduir la pressió econòmica sobre Moscou pot incentivar la continuïtat de la guerra.

La presidència irlandesa del Consell de la Unió Europea ha presentat dissabte una nova proposta negociadora per al Marc Financer Pluriennal 2028-2034.

El document proposa un pressupost d’aproximadament 1,6 bilions d’euros, equivalent a una reducció del 8% respecte de la proposta original de la Comissió Europea, calculada en preus comparables del 2025.

La proposta continua representant, malgrat la reducció, un augment aproximat del 30% respecte del pressupost europeu actual.

El vaixell portacontenidors sud-coreà PanStar Acro ha completat diumenge 11 d’octubre el primer viatge comercial d’anada i tornada entre Corea del Sud i Europa a través de la ruta marítima de l’Àrtic.

El vaixell ha retornat al port de Busan després d’una travessia de 50 dies, iniciada el 22 d’agost.

Durant el trajecte d’anada, l’embarcació va navegar per les aigües àrtiques properes a la costa russa i va fer escala als ports europeus de Felixstowe, Rotterdam i Gdańsk.

L'empresa tecnològica russa Yandex ha confirmat l' 11 d'octubre que un atac amb drons ha provocat danys a la seva infraestructura i ha obligat a interrompre completament les operacions del seu centre de dades situat a la regió de Vladímir.

La companyia ha indicat que no s'han registrat víctimes, però que alguns dels seus serveis han quedat temporalment inaccessibles per als usuaris.

Es tracta del tercer gran centre de dades afectat durant els darrers dies.

El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat el 11 d'octubre que Rússia i Ucraïna havien acceptat una treva immediata sobre els atacs contra infraestructures energètiques.

En una publicació a la seva plataforma Truth Social, Trump ha assegurat que les dues parts havien arribat a un acord que entrava en vigor immediatament. No n'ha proporcionat, però, detalls operatius, mecanismes de verificació ni condicions concretes.

La resposta ucraïnesa ha introduït una cautela fonamental.

El conseller delegat del grup Volkswagen, Oliver Blume, ha defensat l' 11 d'octubre, en un acte celebrat a París abans de l'obertura del Saló de l'Automòbil, una col·laboració més estreta entre els fabricants europeus i les institucions de la Unió Europea.

Sota el lema «For Europe», Blume ha presentat la transformació industrial de Volkswagen com una responsabilitat compartida entre les empreses i els responsables polítics.

El 9 d’octubre, els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea van acordar els elements essencials de la seva posició negociadora sobre el Market Integration and Supervision Package (MISP). La reforma pretén reduir la fragmentació reguladora entre els 27 estats i ampliar la supervisió directa de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) sobre determinats operadors financers amb activitat transfronterera significativa. El compromís és menys centralitzador que la proposta original de la Comissió Europea i manté competències importants en mans dels supervisors nacionals. El text encara ha de completar la tramitació legislativa.

Després de dos dies de negociacions a Pequín, el 8 i el 9 d’octubre, el comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, va anunciar una entesa amb el Govern xinès per moderar les exportacions de vehicles híbrids i híbrids endollables cap a la UE. Segons la interpretació comunicada per Brussel·les, l’acord podria comportar una reducció superior al 50% d’aquests fluxos comercials. Les converses també van abordar un millor accés de productes europeus al mercat xinès i la simplificació dels procediments d’exportació de terres rares. El compromís encara necessita concreció tècnica i política; Pequín no ha confirmat públicament tots els objectius quantitatius presentats per la part europea.