Europa

El 6 d’octubre, una mobilització nacional d’estudiants, docents i altres col·lectius va reunir, segons les xifres oficials publicades, aproximadament 266.000 manifestants a França. Les protestes reclamen millores en les condicions educatives, més personal docent i inversions en centres públics. En algunes ciutats es van produir enfrontaments amb les forces policials, amb ferits i detencions. El primer ministre, Sébastien Lecornu, va ordenar preparar respostes a les principals demandes. La mobilització coincideix amb una forta tensió als mercats de deute francesos: els rendiments dels bons a deu anys havien superat recentment el 5%, en un context de preocupació per l’endeutament públic i la viabilitat dels ajustaments pressupostaris.

El 9 d’octubre, el president nord-americà Donald Trump va anunciar una entesa amb Vladímir Putin per facilitar el subministrament de dièsel rus als mercats nord-americà i internacional. La primera fase comunicada preveu aproximadament 300.000 tones, en el marc d'una relaxació temporal de les restriccions nord-americanes sobre aquest combustible. Washington pretén contenir l’encariment del dièsel provocat per la crisi energètica d’Orient Mitjà. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va criticar la decisió perquè considera que permetrà incrementar els ingressos russos mentre continua l’ofensiva militar. El 10 d’octubre, Alemanya va reafirmar que mantindria les sancions contra Moscou.

Bòsnia i Hercegovina

En les eleccions generals del 4 d’octubre, els resultats preliminars situaven Denis Bećirović, Darijana Filipović i Željka Cvijanović al capdavant de les tres places de la presidència col·legiada. Cvijanović, candidata de l’SNSD, superava el 55% dels vots a la República Srpska. La participació conjunta va quedar en el 42,02%, uns vuit punts per sota del 2022.

L'Arctic Circle Assembly 2026 ha començat oficialment el 8 d'octubre al centre de congressos Harpa de Reykjavík, a Islàndia.

La trobada reuneix representants polítics, comunitats indígenes, científics, empreses i organitzacions de més de 70 països, amb més de 200 sessions i aproximadament 700 ponents previstos durant els tres dies de durada.

Un atac rus amb bombes aèries contra Kramatorsk, a l'est d'Ucraïna, ha causat almenys 35 morts durant la jornada del 8 d'octubre.

L'atac ha afectat dos autobusos i altres zones de la ciutat. Les autoritats locals han informat inicialment de nombroses víctimes i posteriorment han actualitzat el balanç després d'un nou atac amb drons.

El primer ministre britànic, Andy Burnham, i el canceller alemany, Friedrich Merz, han completat el 8 d'octubre a Berlín la ratificació del Tractat de Kensington, signat inicialment el juliol del 2025.

Durant la trobada, els dos governs han anunciat una nova associació per combatre ciberatacs, sabotatges, ingerències i altres amenaces híbrides contra les seves infraestructures i institucions.

El comissari europeu de Comerç i Seguretat Econòmica, Maroš Šefčovič, es troba a Pequín durant el 8 i 9 d'octubre per abordar les tensions comercials amb el govern xinès.

La visita inclou contactes previstos amb el ministre xinès de Comerç, Wang Wentao, després de mesos de converses sobre les exportacions de la Xina, l'accés al mercat i les restriccions a determinades matèries primeres estratègiques.

La Comissió Europea ha imposat una multa de 40 milions d'euros al fabricant irlandès de materials de construcció Kingspan per haver facilitat informació incorrecta o enganyosa durant la investigació de la seva proposta d'adquisició de l'empresa eslovena Trimo.

La concentració es va anunciar el 2021 i Kingspan va abandonar l'operació l'abril del 2022 després que Brussel·les advertís del risc de reducció de la competència.

La Comissió Europea ha rebutjat el 8 d'octubre les peticions d'Itàlia i Grècia per introduir noves excepcions a les normes de disciplina pressupostària de la UE.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, havia demanat que els increments d'inflació superiors als previstos fossin considerats en les avaluacions dels dèficits públics i de les desviacions de despesa. Roma també volia poder utilitzar els ingressos fiscals extraordinaris generats per la inflació per compensar l'encariment energètic.

Bòsnia i Hercegovina

La Comissió Electoral Central va comunicar el 2 d’octubre les instruccions finals per a les eleccions generals del 4 d’octubre, amb 3.408.517 electors inscrits i 518 mandats en disputa. La prohibició de publicar enquestes va començar el dia 2 a les 07.00; el silenci electoral començarà el 3 d’octubre a les 07.00. La Comissió confirma la incorporació d’identificació biomètrica i escàners de paperetes.

Rússia ha atacat per segon dia consecutiu el Pont Sud de Kíiv i altres connexions que travessen el Dnièper, obligant a suspendre totalment o parcialment el trànsit en tres ponts. Més d’un terç dels aproximadament tres milions d’habitants de la capital vivien abans de la invasió a la riba esquerra del riu, mentre gran part dels llocs de treball i institucions es concentren a la riba occidental.

La Comissió Europea i el govern ucraïnès han afirmat que han identificat els recursos necessaris per cobrir les necessitats pressupostàries i de defensa d’Ucraïna durant la resta del 2026. Les dues parts han acordat també accelerar l’assignació de 45.000 milions d’euros del préstec europeu destinats al 2027, subjectes al compliment de les condicions establertes.

El president rus Vladímir Putin ha afirmat al Fòrum Valdai de Moscou que Rússia utilitzaria “totes les armes” disponibles, incloses les nuclears, davant un atac directe contra territori rus com l’enclavament de Kaliningrad. Les declaracions arriben després d’una nota diplomàtica russa a l’OTAN en el mateix sentit.

L’Administració de Donald Trump ha comunicat a França i Alemanya, segons diverses fonts, que espera que redueixin les seves reserves estratègiques de dièsel per contribuir a abaixar els preus mundials i que, en cas contrari, Washington podria considerar limitar les exportacions nord-americanes d’aquest combustible. El secretari d’Energia, Chris Wright, ha defensat públicament una alliberació coordinada de reserves europees davant l’hivern i la temporada agrícola. La Comissió Europea ha confirmat una reunió del grup de treball energètic de la UE per abordar la situació.

Les estimacions preliminars publicades el 30 de setembre mostren una acceleració significativa dels preus en diverses grans economies europees. A Alemanya, la inflació harmonitzada ha pujat al 3,3% interanual, amb l’energia un 14,9% més cara que un any abans; a França, la inflació harmonitzada ha avançat fins al 3,4%, i a Itàlia fins al 4,1%. Diverses fonts atribueixen bona part del repunt al xoc energètic derivat de la guerra amb l’Iran.

La Comissió Europea ha decidit denunciar novament Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè considera que encara no ha executat correctament la sentència del 28 de juny del 2022 que declarava excessivament restrictiu el sistema espanyol per reclamar indemnitzacions quan una llei estatal vulnera el dret de la UE. La reforma legal necessària continua pendent de completar la seva tramitació.

Moscou ha enviat a l’OTAN una nota diplomàtica en què adverteix que estaria disposat a utilitzar “tot l’arsenal” disponible, incloses armes nuclears, si els membres de l’Aliança intentessin separar o aïllar l’enclavament rus de Kaliningrad. Rússia acusa l’OTAN d’una trajectòria que comporta un risc elevat de conflicte directe i ha assenyalat explícitament la possibilitat d’atacar centres de decisió aliats en cas d’enfrontament.

Moscou ha ampliat l’ús del mecanisme de gestió temporal sobre actius d’empreses europees que encara operen a Rússia. Aquest setembre hi han estat incorporades les filials o actius russos de Nestlé, Metro AG i Auchan. El Kremlin presenta les mesures com una resposta a la implicació europea en la guerra i a les sancions contra Rússia.

Els governs de la Unió Europea han eliminat d’una proposta negociadora el termini fix de 36 mesos que la Comissió havia plantejat per retirar equipament de proveïdors considerats d’alt risc de les xarxes mòbils. El nou plantejament faria dependre els terminis del nivell de risc, cicle de vida dels equips, interoperabilitat, calendari de substitució i disponibilitat d’alternatives.

El Consell de la Unió Europea ha adoptat sancions contra 10 persones i 17 entitats implicades en la deportació, trasllat forçós i assimilació de nens ucraïnesos a Rússia i als territoris ocupats. La llista inclou organismes públics, campaments infantils i centres esportius russos, així com el Songdowon International Children’s Camp de Corea del Nord.

Els votants suïssos han rebutjat clarament la iniciativa popular «Salvaguardar la neutralitat suïssa»: el resultat oficial provisional és d’un 70,15% de vots en contra i un 29,85% a favor, amb una participació del 47,06%. Cap cantó no ha aprovat la proposta.

Aleksandar Vučić ha anunciat la seva dimissió com a president de Sèrbia, set mesos abans que acabés el seu segon i últim mandat. La presidenta sortint del Parlament, Ana Brnabić, assumirà provisionalment la presidència i la primera volta de les eleccions presidencials s’haurà de celebrar abans de final d’any.

Des del 26 de setembre, Moldàvia està formalment en estat d’emergència nacional durant 60 dies als sectors energètic i hidrològic. El govern afirma que disposa actualment d’electricitat, combustibles i aigua, però considera que els riscos de subministrament han augmentat per la situació regional, les limitacions d’importació d’electricitat, la volatilitat del gas i dels combustibles i la sequera que afecta els rius Dnièster i Prut.

El Govern portuguès ha informat el 29 de setembre que els pagaments al sector agroforestal i de les pescas assoliran 1.067,6 milions d’euros entre gener i setembre del 2026, el volum més alt registrat per a aquest període. Només al setembre es pagaran 257 milions, 207 dels quals corresponen a avançaments de pagaments als agricultors.