Món

El Consell de Govern de l’Agència Internacional de l’Energia ha acordat el 15 d’octubre accelerar la distribució de les reserves petrolieres compromeses pels seus estats membres com a resposta a la crisi de subministrament derivada de la guerra a l’Orient Mitjà.

Segons el comunicat oficial, s’han alliberat aproximadament 330 milions de barrils dels volums compromesos durant el març del 2026.

L’organisme ha demanat completar amb rapidesa els aproximadament 100 milions de barrils pendents, dels quals més de 20 milions corresponen a dièsel i disposen de plans específics d’alliberament.

Alguns països han aportat volums superiors als inicialment compromesos, fet que permetria superar els 400 milions de barrils previstos en l’actuació col·lectiva original.

L’índex borsari de referència de Corea del Sud, el KOSPI, ha registrat el 15 d’octubre una caiguda del 7,57%, fins als 5.554,22 punts, el nivell de tancament més baix en sis mesos.

Durant la sessió, l’índex ha arribat a perdre un 9,29%, fet que ha provocat l’activació d’un mecanisme automàtic d’interrupció de la negociació durant 20 minuts.

Es tracta de la primera activació d’aquest mecanisme des del 29 de juliol.

Les principals empreses de semiconductors han concentrat una part important de les pèrdues.

El Grup Banc Mundial ha anunciat el 15 d’octubre, durant les reunions anuals celebrades a Bangkok, el primer projecte del programa DRIVE, una iniciativa de cooperació amb el govern del Japó.

El programa busca reforçar la resiliència de les cadenes de subministrament i dels sistemes energètics d’Àsia, mobilitzant inversió privada i finançament institucional.

DRIVE forma part d’una cooperació més àmplia vinculada al programa japonès POWERR Asia, anunciat amb una dotació de referència de 10.000 milions de dòlars.

El primer projecte consisteix en una inversió en l’Emerging Asia Infrastructure Credit Fund, un fons promogut en el marc d’una iniciativa del govern de Singapur.

La Fiscalia Federal belga ha confirmat públicament una investigació per presumptes operacions de blanqueig de capitals relacionades amb els recursos miners de la República Democràtica del Congo.

Els escorcolls es van efectuar el 14 d’octubre en diversos domicilis de Brussel·les i municipis pròxims, mentre la informació substantiva sobre la investigació s’ha fet pública el 15 d’octubre.

Segons dos advocats que representen les organitzacions denunciants, Bernard Maingain i Hervé Diakese, les diligències afecten persones de l’entorn familiar i empresarial del president congolès Félix Tshisekedi.

La investigació es va iniciar després d’una denúncia presentada el 2025 per organitzacions de la societat civil de la regió minera de Katanga.

Rússia ha executat durant la nit del 13 al 14 d'octubre una nova ofensiva de míssils i drons contra la infraestructura energètica d'Ucraïna.

Segons el president Volodímir Zelenski, els atacs han afectat 30 instal·lacions energètiques, principalment a les regions de Kíiv i Khàrkiv, i han deixat almenys 600.000 persones sense subministrament elèctric.

Les autoritats ucraïneses han informat de tres morts a Kíiv i de danys sobre habitatges, instal·lacions ferroviàries i altres infraestructures essencials.

El Ministeri de Defensa rus ha confirmat haver atacat quatre centrals elèctriques a Kíiv i els seus voltants i dues més a Khàrkiv, entre altres objectius.

L'ofensiva també ha evidenciat les dificultats de la defensa antiaèria ucraïnesa.

Els houthis del Iemen han atacat amb míssils la seu de la petroliera estatal Saudi Aramco, situada a Dhahran, a l'est de l'Aràbia Saudita.

L'atac s'ha produït durant la nit del 13 al 14 d'octubre i ha provocat danys a les plantes superiors de l'edifici administratiu, incloses zones ocupades habitualment pels principals directius de la companyia.

Diversos responsables regionals han confirmat els danys i han assenyalat que no s'han registrat víctimes en aquest incident.

El Ministeri d'Energia saudita ha informat d'un incendi limitat a l'edifici.

El subsecretari general de les Nacions Unides i director executiu de l'Oficina de Serveis per a Projectes de l'ONU (UNOPS), Jorge Moreira da Silva, ha advertit el 14 d'octubre que la falta d'un acord entre els Estats Units i l'Iran per permetre el transport de fertilitzants per l'estret d'Ormuz podria desencadenar una crisi de seguretat alimentària.

En declaracions durant les reunions anuals de l'FMI i el Banc Mundial a Bangkok, Moreira da Silva ha explicat que l'ONU disposa d'un mecanisme preparat per facilitar el pas dels vaixells, però que encara necessita el consentiment de Washington i Teheran.

El projecte preveu establir un centre de coordinació a Oman, registrar les embarcacions, supervisar les càrregues i facilitar corredors marítims segurs.

Segons el responsable de l'ONU, el sistema podria començar a funcionar entre set i deu dies després d'un acord.

La Xina i Corea del Nord han inaugurat oficialment el 15 d'octubre el nou pont del riu Yalu, una infraestructura concebuda per millorar les connexions terrestres entre els dos països.

El pont, situat entre Dandong, a la província xinesa de Liaoning, i Sinuiju, a Corea del Nord, té aproximadament tres quilòmetres de longitud.

La seva construcció es va completar el 2014, però havia continuat sense utilitzar-se durant dotze anys a causa de retards en les infraestructures d'accés, dificultats polítiques i restriccions comercials.

Durant els dies previs a la inauguració s'ha observat una activitat creixent de camions a la zona fronterera.

El Fons Monetari Internacional ha publicat el 15 d'octubre noves projeccions regionals per a les economies d'Àsia i el Pacífic.

L'organisme preveu que la regió creixi un 4,8% durant el 2026 i un 4,4% el 2027, després de l'expansió del 5,0% registrada el 2025.

Les noves estimacions representen una millora respecte de les previsions de l'abril, impulsada en bona part per la inversió en intel·ligència artificial i la demanda de components tecnològics.

La divergència entre economies és especialment significativa.

Responsables ucraïnesos han informat el 14 d'octubre que determinats terminals del servei militar de comunicacions per satèl·lit Starshield, desenvolupat per SpaceX, han deixat de funcionar correctament quan es desplaçaven a velocitats elevades.

Les incidències han afectat operacions amb drons militars i determinades activitats de defensa antiaèria.

Paral·lelament, el president Volodímir Zelenski ha denunciat que Ucraïna no havia rebut alertes anticipades sobre llançaments de míssils russos durant dues nits consecutives.

Les causes de les incidències de Starshield no estan determinades.

El Senat Federal del Brasil ha aprovat el 14 d'octubre, en dues votacions, una reforma constitucional per reduir la jornada laboral ordinària de 44 a 40 hores setmanals.

La proposta, identificada com a PEC 221/2019, ha rebut 75 vots favorables i un vot contrari en cadascuna de les votacions.

La reforma estableix el pas de l'actual model habitual de sis dies de treball i un de descans a un sistema de cinc dies de treball i dos de descans remunerat, sense reducció del salari nominal.

L'aplicació serà progressiva.

El Banc Popular de la Xina ha concedit a l’empresa nord-americana Visa l’autorització necessària per començar els treballs preparatoris d’una entitat de compensació de targetes bancàries dins del mercat xinès.

Visa ha confirmat formalment la decisió el 13 d’octubre.

La nova societat, Visa Information Technology (Beijing), podrà preparar la infraestructura i els procediments necessaris per oferir serveis domèstics de compensació i liquidació de pagaments.

Aproximadament 400 científics i investigadors de 34 països, entre els quals Geoffrey Hinton i Yoshua Bengio, han reclamat el 13 d’octubre la creació d’un organisme internacional encarregat de supervisar la seguretat dels sistemes avançats d’intel·ligència artificial.

La proposta se centra especialment en els models amb capacitats d’operacions informàtiques i ciberseguretat.

Els signants defensen establir estàndards comuns d’aïllament i contenció, mecanismes independents de supervisió i un registre internacional d’incidents de seguretat rellevants.

El Ministeri de Salut de la República Democràtica del Congo ha comunicat el 13 d’octubre que el brot d’Ebola causat per la variant Bundibugyo ha arribat als 9.066 casos confirmats i 4.381 morts.

El brot ja afecta 65 zones sanitàries repartides en set províncies.

Les autoritats han informat de 88 nous casos en l’última actualització i adverteixen que la transmissió comunitària continua activa.

Les forces del govern d’Etiòpia han avançat fins a Zalambessa, una localitat d’aproximadament 15.000 habitants situada a la frontera amb Eritrea.

La ciutat havia estat controlada per forces rebels vinculades al Front Popular d’Alliberament de Tigray (TPLF).

Testimonis i observadors del conflicte asseguren que tropes eritrees havien entrat a la zona la setmana anterior en suport dels rebels, però no està confirmat que continuessin presents dimarts.

Les autoritats duaneres de la Xina han publicat durant les primeres hores del 14 d’octubre les dades de comerç exterior corresponents al setembre.

Les exportacions xineses han augmentat un 36,3% interanual en dòlars, molt per sobre del creixement del 25,5% que esperaven els economistes.

Les importacions han crescut un 31%, davant de la previsió del 24,5%.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha declarat el 13 d’octubre que Ucraïna no va rebre advertiments previs dels seus socis sobre el llançament de cinc míssils balístics russos que van atacar infraestructures civils de Kíiv.

Zelenski no ha identificat públicament quins països haurien deixat de proporcionar aquestes alertes.

Dos alts responsables iranians han explicat que Teheran ha introduït noves tàctiques contra els vaixells que considera infractors de les seves restriccions de navegació a l’estret d’Ormuz.

Segons aquestes fonts, la nova estratègia va començar aproximadament deu dies enrere i inclou modificacions en la freqüència, el tipus d’atacs i les zones marítimes afectades.

La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha concedit el Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d’Alfred Nobel 2026 a Robert E. Hall i Michael Woodford “pels fonaments microeconòmics de l’estabilització macroeconòmica”. El premi reconeix treballs que han ajudat governs i bancs centrals a modelitzar expectatives, decisions de consum, rigidesa de preus i resposta de l’economia a la política monetària.

L’expresident de la República Democràtica del Congo Joseph Kabila ha anunciat a Goma la creació del Front pour la Refondation de la Nation —FRN—, una coalició política i militar que inclou els rebels de l’M23 i altres grups oposats al govern de Félix Tshisekedi. Segons els seus assessors, la coalició vol “unir i coordinar” forces de resistència i admet “tots els mitjans necessaris, inclòs l’ús de la força”.

Les autoritats saudites han estès el tancament de l’aeroport internacional King Khalid de Riad fins al 17 d’octubre a les 21:00 GMT, després de diversos atacs reivindicats pels houthis. L’aeroport està tancat des de l’atac de dissabte, que va causar 13 morts i més de 300 ferits; diumenge hi va haver un altre atac amb un mort i prop d’una dotzena de ferits. Lufthansa ha cancel·lat els vols a Riad fins al 16 d’octubre i Air France-KLM ha ampliat la suspensió fins a final de mes.

L’FMI assenyala tres riscos financers immediats: IA, bons sobirans i ciberatacs

El FMI ha actualitzat les seves previsions i ara estima un creixement mundial del 3,1% el 2026, una dècima més que al juliol, i del 3,4% el 2027. La millora prové sobretot de la inversió en infraestructura d’IA, que beneficia economies avançades i proveïdors de maquinari com Corea del Sud, Malàisia, Mèxic i Tailàndia. L’organisme manté, però, un diagnòstic de divergència: només 32 països concentren ara el 95% del creixement global, davant dels 54 identificats a l’abril.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat dissabte que considera necessari que Ucraïna tingui un nou president i ha responsabilitzat Volodímir Zelenski de contribuir a les tensions del mercat mundial de dièsel mitjançant els atacs ucraïnesos contra refineries russes.

Les declaracions arriben l’endemà de l’anunci d’un acord entre Trump i Vladímir Putin per facilitar les exportacions russes de dièsel, acompanyat d’una flexibilització temporal de determinades sancions nord-americanes.

Zelenski ha criticat durament la decisió de Washington, argumentant que reduir la pressió econòmica sobre Moscou pot incentivar la continuïtat de la guerra.

El vaixell portacontenidors sud-coreà PanStar Acro ha completat diumenge 11 d’octubre el primer viatge comercial d’anada i tornada entre Corea del Sud i Europa a través de la ruta marítima de l’Àrtic.

El vaixell ha retornat al port de Busan després d’una travessia de 50 dies, iniciada el 22 d’agost.

Durant el trajecte d’anada, l’embarcació va navegar per les aigües àrtiques properes a la costa russa i va fer escala als ports europeus de Felixstowe, Rotterdam i Gdańsk.