Mentrestant, Washington prepara —encara en forma d’esborrany intern— una ofensiva diplomàtica perquè 35 països decideixin si s’alineen amb l’ecosistema nord-americà o amb el xinès en intel·ligència artificial, semiconductors i minerals crítics.

L’economia nord-americana mostra alhora signes de refredament: les vendes minoristes van baixar un 0,6% al juliol, la primera caiguda en nou mesos. En afers públics, l’OMS calcula que els atacs contra l’assistència sanitària en zones de conflicte ja superen els quatre diaris aquest any. Europa continua sota una onada d’incendis amb evacuacions massives a Croàcia, Grècia, França i Espanya, i durant les últimes hores del període un terratrèmol de magnitud 7,7 a l’est d’Indonèsia ha causat almenys dos morts i ha activat temporalment una alerta de tsunami.

Les claus

Ormuz queda gairebé paralitzat i el petroli torna a incorporar una forta prima de risc

El trànsit per l’estret d’Ormuz va quedar gairebé aturat divendres: només dos vaixells van ser rastrejats travessant el pas, segons Kpler. La situació arriba després que dos vaixells d’ADNOC fossin atacats dijous; els Emirats Àrabs Units han atribuït els incidents a l’Iran, que no havia respost públicament a aquesta acusació. Washington sosté que pot mantenir indefinidament el bloqueig naval i el secretari del Tresor, Scott Bessent, ha avançat noves mesures de pressió econòmica per a la setmana entrant.

El Brent va tancar divendres a 88,52 dòlars, un 1,67% més, i el WTI a 82,40 dòlars, un 1,42% més. En el conjunt de la setmana, acumulaven guanys aproximats del 6,0% i el 5,4%, respectivament. Abans de la guerra, Ormuz canalitzava aproximadament una cinquena part del petroli i del gas natural liquat mundials.

Per què és rellevant: La crisi ha passat d’un risc potencial a una restricció física persistent sobre una ruta energètica central. Per a Europa, Espanya i Catalunya, la continuïtat del bloqueig significa més risc sobre combustibles, transport marítim, inflació i marges industrials, fins i tot si altres productors aconsegueixen compensar parcialment la manca d’oferta.

Rússia rebutja una treva al mar Negre mentre els atacs encareixen el gra

Rússia ha rebutjat el 14 d’agost la idea d’un alto el foc marítim amb Ucraïna, afirmant que no veu motius per adoptar “mesures a mitges”. La portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers, Maria Zakharova, responia a les iniciatives de mediació turques i a una proposta que Ucraïna havia fet arribar a Moscou a través d’un tercer país perquè les dues parts deixessin d’atacar objectius civils al mar Negre. Moscou afirma que no ha rebut formalment aquesta oferta.

Els atacs contra vaixells, ports i terminals s’han intensificat durant les darreres setmanes i ja han fet pujar els preus mundials del cereal. Rússia també ha descartat, en les condicions actuals, tornar a l’antic acord cerealístic del mar Negre negociat per Turquia, que va permetre durant part del 2022 i 2023 mantenir fluxos comercials des d’Ucraïna i Rússia.

Per què és rellevant: Rússia i Ucraïna són proveïdors essencials de cereals. Una degradació sostinguda de la navegació augmenta el risc d’inflació alimentària i afecta especialment els països importadors del Mediterrani, Orient Mitjà i Àfrica. També redueix les expectatives que una treva sectorial pugui actuar com a primer pas cap a una negociació més àmplia.

Les vendes minoristes dels EUA cauen un 0,6% i debiliten l’opció d’una pujada de tipus al setembre

Les vendes minoristes i de restauració dels Estats Units van assolir 763.600 milions de dòlars al juliol, un 0,6% menys que al juny, segons el Census Bureau. És la primera caiguda en nou mesos i la més intensa en catorze mesos. En termes interanuals, les vendes continuen un 5,0% per sobre de les del juliol del 2025.

Les vendes subjacents més vinculades al càlcul del consum del PIB van baixar un 0,4%, quan els economistes esperaven un augment. Els mercats assignaven després de la publicació aproximadament un 69% de probabilitat que la Reserva Federal mantingui el tipus de referència en el 3,50%-3,75% durant la reunió del setembre.

Per què és rellevant: El consum representa més de dos terços de l’economia nord-americana. La combinació d’ocupació més feble, inflació recentment moderada i menys despesa familiar redueix la pressió perquè la Fed endureixi la política monetària, tot i que l’encariment del petroli continua essent un risc inflacionari extern. Una pausa tindria efectes sobre el dòlar, bons, crèdit i fluxos globals de capital.

Washington prepara una exigència perquè els seus socis triïn entre l’ecosistema d’IA dels EUA i el de la Xina

El Departament d’Estat dels Estats Units prepara un esborrany de carta destinat als 35 signataris de l’AI Opportunity Statement que advertiria que la participació en iniciatives tecnològiques rivals pot ser incompatible amb l’ecosistema nord-americà, segons un document intern i un responsable dels EUA. El text encara no s’ha enviat, no té data i pot ser modificat; el Departament d’Estat ha declinat comentar els documents interns filtrats.

Washington agrupa aproximadament dues dotzenes de països dins de Pax Silica, orientada a coordinar IA, semiconductors, controls d’exportació i minerals crítics. Kazakhstan és l’únic país conegut que ha participat alhora en l’esquema nord-americà i en la nova World Artificial Intelligence Cooperation Organization impulsada per Pequín.

Per què és rellevant: Si l’esborrany es converteix en política efectiva, la competència tecnològica entre els Estats Units i la Xina deixaria menys marge als països que intenten mantenir relacions amb els dos ecosistemes. Per a Europa, això pot afectar selecció de models, subministrament de xips, accés a minerals crítics, inversions en centres de dades i regulació de les exportacions.

L’OMS registra més de 900 atacs contra l’assistència sanitària aquest any

L’Organització Mundial de la Salut ha registrat més de 900 atacs contra centres sanitaris, treballadors i pacients entre gener i agost del 2026, una mitjana superior a quatre diaris. Els incidents han causat almenys 900 morts i més de 1.400 ferits. Ucraïna, el Líban i els territoris palestins ocupats concentren la proporció més gran, però també hi ha casos a l’Iran, Sudan, Myanmar, Síria, Nigèria i la República Democràtica del Congo.

L’OMS assenyala que els 36 hospitals de Gaza han patit danys i només aproximadament la meitat funcionen parcialment; al Sudan, un 37% de les instal·lacions sanitàries estan fora de servei. Des que el sistema de vigilància de l’OMS va començar a recopilar aquestes dades el 2018, ha verificat més de 10.400 atacs en 29 països i territoris.

Per què és rellevant: Destruir o interrompre serveis mèdics amplia els efectes dels conflictes molt més enllà de les víctimes directes, perquè dificulta tractaments, vacunacions, evacuacions i control d’epidèmies. L’OMS assenyala que els atacs verificats tampoc s’han traduït fins ara en processos formals de rendició de comptes dins del seu sistema de seguiment.

Els incendis europeus obliguen milers de persones a evacuar en plena temporada turística

Un incendi a Omiš, Croàcia, ha causat un mort, 40 ferits i l’evacuació d’unes 1.200 persones. A Siviri, Grècia, més de 300 persones han estat evacuades per mar; a França, 525 residents han abandonat Luglon; i a Anglaterra els focs han tornat a afectar habitatges. El servei climàtic europeu Copernicus advertia de condicions d’incendi “molt extremes” en diverses zones del continent.

A Huelva, un gran incendi ja ha cremat aproximadament 31.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 700 persones. Els avions d’extinció espanyols acumulen més de 8.200 hores de vol aquest any, per sobre del total del 2025.

Per què és rellevant: L’emergència ja té conseqüències sobre turisme, agricultura, assegurances i pressupostos públics, no només sobre protecció civil. Per a Espanya i Catalunya, la simultaneïtat de grans incendis a la Mediterrània i a Europa central incrementa la competència per recursos aeris i reforça la necessitat de prevenció forestal i adaptació a episodis de calor i sequera més intensos.

Un terratrèmol de magnitud 7,7 sacseja l’est d’Indonèsia i activa una alerta de tsunami

Un terratrèmol de magnitud 7,7 ha sacsejat l’est d’Indonèsia a les 04:58 h locals del 15 d’agost. L’agència de gestió de desastres BNPB ha confirmat almenys dos morts i un ferit a la regència de Sikka. La sacsejada, a uns 15 quilòmetres de profunditat segons l’agència geofísica BMKG, ha anat seguida de desenes de rèpliques.

Es van registrar ones de tsunami inferiors a un metre en diversos punts i l’alerta va ser retirada aproximadament tres hores després. S’han verificat imatges de l’esfondrament parcial d’un edifici al port de Maumere; en altres zones s’han evacuat pacients d’un hospital i s’ha informat d’almenys una esllavissada.

Per què és rellevant: El nombre inicial de víctimes és limitat en relació amb la magnitud del sisme, però les properes hores seran determinants per avaluar danys a illes, ports, hospitals i comunicacions. L’episodi torna a posar a prova els sistemes d’alerta de tsunami i resposta d’emergència d’un dels països sísmicament més actius del món.

Lectura executiva

El principal risc macroeconòmic continua essent Ormuz. El punt crític ja no és la possibilitat d’una interrupció, sinó la durada d’una interrupció que és efectiva: només dos trànsits rastrejats divendres i un Brent que guanya un 6% setmanal. Si Washington i Teheran no troben una sortida negociada, la pressió sobre combustibles refinats, assegurances i transport pot continuar transmetent-se a preus i creixement.

El mar Negre és el segon punt logístic a observar. La negativa russa a una treva sectorial redueix les possibilitats immediates de protegir la navegació comercial i arriba quan les exportacions d’ambdós contendents estan sotmeses a atacs. Energia al Golf i cereals al mar Negre formen així dues vies simultànies de possible inflació importada per Europa.

Als Estats Units, el debilitament del consum ofereix a la Reserva Federal més marge per no pujar tipus al setembre. Tanmateix, l’escenari és inestable: una economia domèstica que perd impuls conviu amb un xoc energètic extern que pot tornar a elevar la inflació. Aquesta tensió entre creixement més feble i energia més cara és probablement la variable macroeconòmica més rellevant de les pròximes setmanes.

La competència en intel·ligència artificial evoluciona alhora des de la rivalitat empresarial cap a l’alineament diplomàtic. L’esborrany nord-americà no és encara una decisió oficial, però revela que Washington estudia vincular accés a projectes, minerals, xips i models a una definició més explícita dels blocs tecnològics. Si aquesta línia es concreta, afectarà directament decisions industrials i reguladores europees.

Finalment, els balanços de l’OMS, els incendis europeus i el terratrèmol d’Indonèsia mostren una pressió paral·lela sobre sistemes públics de resposta. Els indicadors prioritaris dels pròxims dies seran el nombre real de vaixells que travessen Ormuz, qualsevol canvi rus sobre la treva marítima, les dades nord-americanes d’agost abans de la reunió de la Fed, la possible formalització de l’estratègia d’IA dels Estats Units, l’evolució dels incendis mediterranis i les rèpliques i danys del sisme indonesi.