Dimecres

Pel que fa al dimecres, deixa tres línies principals. La primera és el retorn de la disciplina financera i fiscal com a factor polític: Brasil intenta limitar el creixement de la despesa, Kenya busca un nou paraigua de l’FMI i Austràlia manté oberta la porta a més restricció monetària. La segona és l’expansió dels vincles econòmics Sud-Sud, especialment amb l’Índia reactivant negociacions amb l’Àfrica austral i el Vietnam buscant capital internacional per sostenir una estratègia d’infraestructures molt intensiva en finançament.

La tercera és institucional: les eleccions de Zàmbia, la resposta colombiana a una catàstrofe de gran escala, la regulació australiana de plataformes i l’aïllament creixent de les dones afganeses mostren com capacitat estatal, regulació i drets ocupen tanta centralitat com els indicadors econòmics. Per a Europa, Espanya i Catalunya, les qüestions amb més potencial de continuïtat són l’evolució fiscal brasilera, les noves oportunitats comercials entre Índia i Àfrica austral, les necessitats de capital del Vietnam i el model australià de remuneració de continguts periodístics per part de plataformes tecnològiques.


Dijous

Els titulars del dijous mostren una acceleració de la fragmentació comercial i tecnològica. El Brasil posa en marxa instruments de reciprocitat davant Washington mentre l’Índia absorbeix costos logístics més elevats i el Vietnam incorpora infraestructura satel·litària nord-americana. Al mateix temps, Indonèsia intenta desenvolupar una cadena industrial pròpia de vehicle elèctric. No són moviments equivalents, però comparteixen una mateixa lògica: els governs estan donant més pes a la resiliència de cadenes de subministrament, capacitat industrial i autonomia estratègica.

En política i seguretat, les eleccions de Zàmbia i les Illes Cook obren dos processos de continuïtat governamental encara pendents de resultat definitiu, mentre Nigèria intenta institucionalitzar la cooperació interreligiosa i Austràlia consolida AUKUS com a element central de la seva relació amb Washington. Per a Europa, Espanya i Catalunya, destaquen especialment l’evolució de les tensions comercials entre Brasil i EUA, els costos de transport associats al comerç indi i la configuració de noves cadenes tecnològiques i de minerals crítics a l’Indo-Pacífic.