En paral·lel, el BOE formalitza durant trenta dies els controls temporals a passatgers procedents d’Itàlia; Ceuta eleva a 83 el balanç de morts vinculats a l’entrada massiva del 30 de juliol, i les administracions acceleren els últims dispositius per a l’eclipsi del 12 d’agost.

A Catalunya, habitatge energètic, fiscalitat turística, mobilitat local, refugis climàtics i biodiversitat amplien una agenda menys concentrada que en dies precedents en les emergències.

La fotografia territorial de les darreres 24 hores està dominada per una doble exigència de prevenció i resposta immediata. Tírig i Niebla obliguen encara a operar amb centenars d’efectius i evacuacions, mentre Aragó manté gairebé tot el territori en nivells elevats de perill. Portugal, en canvi, ha pogut passar ràpidament a fase de control en un dels seus focs actius.

L’eclipsi del 12 d’agost entra ja en la fase operativa final. AEMET preveu condicions favorables a gran part de l’Estat, però l’elevat perill forestal i temperatures potencialment superiors als 35 °C obliguen a combinar observació astronòmica, mobilitat, hidratació, protecció visual i prevenció d’incendis. Els POGA d’Aragó exemplifiquen aquesta transformació d’un fenomen astronòmic en un dispositiu integral de serveis públics.

En l’àmbit institucional, la publicació dels controls temporals amb Itàlia introdueix una alteració excepcional de la lliure circulació interior a Schengen. La mesura arriba mentre la crisi de Ceuta continua acumulant víctimes, cosa que manté migració, seguretat fronterera i coordinació europea entre els principals punts calents en l'àmbit polític a fer-ne seguiment.

Catalunya ofereix una agenda més diversificada: el PLATER entra en fase d’anàlisi després d’una participació pública massiva; Barcelona intensifica la inspecció fiscal dels allotjaments turístics; Montblanc planteja un problema emergent de gestió algorítmica del trànsit, i les biblioteques evidencien que l’adaptació a la calor ja influeix en l’organització quotidiana dels equipaments públics.

Els principals elements de continuïtat són l’evolució dels focs de Tírig i Niebla, les actualitzacions meteorològiques per al dia 12, el desplegament dels controls amb Itàlia i qualsevol nova revisió del balanç humanitari de Ceuta.

##Món

Les darreres 24 hores han mantingut oberts tres grans vectors de risc internacional: energia i diplomàcia a l’Orient Mitjà, guerra i rearmament i una reordenació progressiva de les cadenes industrials.

L’Iran assegura que l’acord marítim amb Oman és a la fase final, però condiciona qualsevol reobertura real de l’estret d’Ormuz a concessions dels Estats Units; aquesta incertesa ja ha tornat a impulsar el petroli. Benjamin Netanyahu ha rebutjat explícitament el pla nord-americà de quinze punts per a Gaza, mentre Rússia i Ucraïna han intensificat els atacs contra ports, ciutats i logística.

En economia, el dèficit comercial alemany amb la Xina s’ha ampliat fortament i el mercat laboral britànic apunta a una estabilització després de gairebé quatre anys de contracció en la contractació permanent. Taiwan, alhora, prepara un augment del 16% de la despesa de defensa i prova per primera vegada restriccions deliberades d’internet mòbil dins dels seus exercicis de guerra.

La principal font de risc sistèmic continua essent l’estret d’Ormuz. La negociació ha avançat fins al punt que Iran i Oman poden definir les rutes de navegació, però Teheran ha separat explícitament aquest acord tècnic de la decisió política de reobrir l’estret. El repunt del petroli mostra que els mercats ja exigeixen evidències tangibles —vaixells transitant, assegurances disponibles i compromisos formals— abans de retirar completament la prima de risc.

La segona tendència és la creixent militarització de les infraestructures civils i econòmiques. A Ucraïna, ports, energia i vaixells són cada cop quelcom més central dins l'àmbit de la guerra; a Taiwan, la preparació incorpora telecomunicacions mòbils i serveis civils. En ambdós casos, la resiliència logística i digital ja és inseparable de la defensa convencional.

En economia, Alemanya i el Regne Unit ofereixen senyals diferents. Alemanya afronta una pèrdua d’atracció comercial a la Xina i una dependència importadora creixent, mentre el mercat laboral britànic sembla deixar enrere una contracció prolongada. Al mateix temps, Londres intenta convertir la transició al vehicle elèctric i automatitzat en una política explícita de capacitat industrial.

Els principals indicadors dels propers dies seran la formalització de l’acord Iran-Oman i, sobretot, el trànsit efectiu per Ormuz; la resposta dels Estats Units a les condicions iranianes; l’evolució del pla de Gaza després del rebuig de Netanyahu; l’operativitat del port d’Odesa; la presentació definitiva del pressupost militar taiwanès; i la capacitat del Canadà per estabilitzar els incendis de la Colúmbia Britànica.